Tona

“el paisatge em contempla. em recorda el noi que vaig ser.
em mostra els fils trencats.
per què vivim tan endins de nosaltres mateixos?
per què no ens fonem en el paisatge?
en els blats a punt de sega. en els roquissars.
en les llindes de les cases rònegues. en els carrers
amb infants que juguen i riuen esvalotats
i feliços”

Amadeu Lleopart