Visita d’escriptors a Osona, Narcís Comadira

Comparteix

El proper dimecres 20 de març a les 20h, a la Sala Modernista del Casino de Vic, el poeta gironí Narcís Comadira parlarà sobre el llibre, Marques de foc (Ara llibres), una selecció dels poemes més importants en la vida de Narcís Comadira. 
Són marques que es remunten a les cançons de la infantesa, als poemes descoberts als anys escolars, en les hores del Seminari de Girona i de Montserrat, als anys universitaris, als anys de Londres, en les hores de lectura solitària a la Devesa de la seva ciutat natal… El lector hi trobarà Dante i Montale, Baudelaire i Péguy, Carner i Ferrater, Marc i Verdaguer, Foix i Sagarra, Rilke, Hölderlin i Benn, San Juan de la Cruz, Machado i Cernuda, Keats, Hopkins i Auden, Milosz i Herbert, etc. 

Aquest acte literari s’emmarca dins del Club de Lectura de la UVic al Casino, que proposa converses amb els autors més rellevants de la literatura actual. Unes trobades literàries obertes a tothom, sense necessitat d’inscriure’s. Al poeta Narcís Comadira l’acompanyarà Francesc Codina, degà de la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes de la UVic, i Biel Barnils com a moderador.

Sobre Narcís Comadira

Escriptor, pintor i traductor, Narcís Comadira (Girona, 1942) va estudiar al Seminari de Girona i a la facultat de Filosofia i Lletres de Barcelona. La voluntat formal i l’ambició conceptual de la seva poesia situen la seva obra en el primer pla del corpus contemporani de la literatura catalana. Una poesia amb referents com Josep Carner, J. V. Foix  o Gabriel Ferrater. Es donà a conèixer amb Papers privats (1969), al qual van seguir Amich de plor (1970), El verd jardí(1972), Desdesig i Les ciutats, ambdós del 1976. Dos anys després  publicà Terra natal (1978) i Àlbum de família (1980). Posteriorment ha publicat Enigma (1985), En quarantena (1990), Usdefruit (1995), Lírica lleugera (2000) i L’art de la fuga (2002). El 2003 va reunir tota la seva poesia anterior a Formes de l’ombra. Poesia 1966 – 2002. Els dos darrers llibres de poemes són Llast (2007) i Lent (2012). La summa dels seus versos constitueix un conjunt lingüístic singular i, alhora, plenament partícip dels grans corrents de la lírica occidental contemporània.

Comadira ha escrit també teatre i assaig literari, i ha utilitzat el seu talent verbal en traduccions de referència com la dels Cants, de Leopardi. El seu teatre ha contemplat, a vegades, grans figures de la nostra literatura, com El dia dels morts: un oratori per a Josep Pla (1997), o Al cel: un oratori per a Jacint Verdaguer (2009). Comadira és un assagista contundent i lúcid, com ho mostren els reculls Sense escut (1988), L’ànima dels poetes (2002), Forma i prejudici:papers sobre el Noucentisme (2006) o Les paraules alades (2011). I és, encara, pintor, dibuixant i grafista, autor d’una obra plàstica inconfusible. L’exposició antològica 50 anys de pintura, presentada a Montserrat i a Girona durant el 2010, avala una trajectòria que avança paral·lela i complementària al fet literari.

Per a saber més


A la Biblioteca trobaràs

En quarentena / Narcís Comadira. Barcelona: Empúries, 1990
El Dia dels morts: un oratori per a Josep Pla / Narcís Comadira; pròleg de Xavier Albertí. Barcelona: Edicions 62, 1997
Sense escut / Narcís Comadira. Barcelona: Empúries, 1998
Somnis i runa / Narcís Comadira; una antologia a cura de Rossend Arqués. Barcelona: Proa, 1992
Lírica lleugera / Narcís Comadira. Barcelona: Edicions 62, 2000
L’Art de la fuga / Narcís Comadira. Barcelona: Edicions 62, 2002
El Sol es pon / poema i il·lustracions de Narcís Comadira. Barcelona: Cruïlla, 2003

Poema, Quatre paraules, de Narcís Comadira

Quatre paraules

Mig en somnis, un àngel
se m’apareix i em tempta:
escriu, fes un poema.
Vull treure-me’l de sobre,
vull dormir el son dels justos,
o el son dels pecadors,
m’és igual. Vull dormir.
Però ell insisteix.
Té, diu: quatre paraules:
món, país, llengua, amor.
I afegeix: gairebé
ja t’he fet el poema.
Jo li dic: si escric món,
bé hi hauré d’afegir
desastres, fam i guerres.
Si escric país, ja entro
al territori foll
de l’ésser i dels fantasmes.
I si escric llengua, veus?,
el dolor em trenca l’ànima.
No puc escriure més.
I em diu: tu escriu amor
pel món i pel país
i per aquesta llengua
que es mor i et trenca l’ànima:
veuràs que encara pots
fer aquest i mil poemes.

El poeta i pintor Narcís Comadira parla de la intel·ligència de Gabriel Ferrater

.

També et pot interessar