Impressions d’un fotògraf. L’obra i la persona de Francesc Català-Roca és el títol de la conferència a què us animem a assistir. Una trobada excepcional entre Andreu Català Pedersen, fill d’uns dels fotògrafs cabdals del nostre país, Francesc Català-Roca, i la historiadora de la fotografia i comissària d’exposicions, Laura Terré, encarregada de la comissió de l’any Francesc Català-Roca. L’acte tindrà lloc el 22 de novembre a les 18.30 h, a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Tona, sala cedida per a la Biblioteca.
En la conversa, entre Andreu Català Perdersen i Laura Terré, es repassarà l’obra fotogràfica de Francesc Català-Roca mitjançant la projecció de les imatges més remarcables, moltes d’elles convertides en icones. La conversa a tall de col·loqui, abastaran les anècdotes de la seva vida i professió, la relació amb personatges com Joan Miró, Josep Llorens Artigas, els fotògrafs del seu temps, etc., i el seu pensament al voltant de la fotografia.
Una hora de conversa i torn de preguntes, per a l’activitat més destacada sobre fotografia que hem realitzat a la Biblioteca.
Francesc Català-Roca
Francesc Català-Roca (Valls 1922 – Barcelona 1998) és el fotògraf català més important del segle XX. Una figura influent a escala estatal, l’obra del qual es mesura amb les primeres figures de la fotografia universal. Vallenc de naixement, el seu pare, Pere Català i Pic, el va introduir en les noves idees de la comunicació per imatges de les avantguardes europees.
Després de treballar des de molt jove al seu costat al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de ¡ Catalunya durant el temps de guerra i més tard a l’estudi familiar, es va independitzar el 1947. Des de llavors va desplegar totes les habilitats del fotògraf professional com a reporter per a Destino, Gaceta Ilustrada o La Vanguardia; com a fotògraf del Ministeri de Turisme il·lustrant guies i fent pòsters amb un estil molt personal; i com a fotògraf industrial de tota mena, retratista de personalitats, autor de nombrosos llibres de temàtiques molt variades i col·laborador amb artistes i escriptors de primera línia, com ara Miró, Josep Pla, Josep Maria Sert, etc.
Francesc Català-Roca, que es considerava a si mateix un professional amb voluntat de captar la realitat quotidiana, va elevar la fotografia documental a categoria d’art. L’any 1953 va fer la seva primera exposició de fotografies. La seva manera d’entendre la imatge va influenciar a tota una generació brillant de fotògrafs que es reconeixen deutors d’una manera d’entendre la funció social del fotògraf, Oriol Maspons, Xavier Miserachs, Colita, Ramón Masats, Joan Colom o Pilar Aymerich, entre d’altres.
El seu arxiu fotogràfic, dipositat a l’arxiu fotogràfic del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, és dels més importants de l’Estat Espanyol, amb més de 250.000 imatges i abasta un extens període de la història, des de la postguerra fins als anys noranta, i tots els gèneres imaginables: la fotografia de retrat, industrial, de paisatge, de monuments, de reportatge, i sobretot d’arquitectura, registre insubstituïble per al coneixement de l’arquitectura moderna a Espanya. També va experimentar amb el cinema.
L’estil de Francesc Català-Roca combina enginy, realitat i bellesa. Els seus punts de vista són insòlits, amb enquadraments arriscats i composicions originals, sense extralimitar-se mai la puresa del registre fotogràfic. Les il·luminacions, sempre amb llum natural, plenes de sentit i força, amb la fermesa del pols per tal de captar els moguts justos amb la llum disponible. Però el més significatiu del seu estil ha estat la seva capacitat d’empatia cap als éssers que va retratar, ja fossin gent comuna o grans artistes, i la capacitat de fer seu l’espai que l’envoltava mitjançant la comprensió de la llum. Durant les últimes dècades de la seva carrera va desenvolupar la fotografia en color.
Va rebre dos anys consecutius el Premi Ciutat de Barcelona (1951 i 1952). El 1983, el Ministeri de Cultura el va distingir amb el Premi Nacional d’Arts Plàstiques, i així va ser el primer fotògraf a rebre aquesta distinció. El 1992 va rebre la Medalla al Mèrit Artístic, el Premi Nacional d’Arts Plàstiques i la Creu de Sant Jordi. La seva obra ha recorregut el món, amb exposicions a Europa, Amèrica i Àsia. Va ser objecte de grans exposicions retrospectives a la Fundació Miró (2000) i la Pedrera (2012), així com al Círculo de Bellas Artes de Madrid (2013).
