Dimecres al vespre, el Club de Lectura de la Biblioteca de Tona va viure una sessió especialment interessant gràcies a la presència de la traductora Mercè Ubach, que va conversar amb més d’una vintena de participants sobre Lluna plena (Empúries, 2022), novel·la de l’escriptora japonesa establerta al Quebec Aki Shimazaki.
A l’encontre es va parlar del procés creatiu de l’autora, de les especificitats de la traducció i de la riquesa temàtica de l’obra. Lluna plena, divuitena novel·la de Shimazaki, és narrada en primera persona pel personatge de Tetsuo i forma part de la pentalogia Una campaneta sense batall, que, com altres obres, i tal com desitja l’autora, es pot llegir en qualsevol ordre.
Mercè Ubach va oferir una acurada explicació del perfil literari d’Aki Shimazaki. D’origen japonès però amb voluntat d’escriure en francès, Shimazaki troba en la distància lingüística un mitjà per a la síntesi i l’essencialitat. L’ús de frases breus i l’absència de melodrama no impedeixen que les emocions es percebin sota una superfície aparentment tranquil·la. Tal com va remarcar Ubach, la novel·la reflecteix la contenció emocional tan pròpia de la cultura japonesa.
Els membres del club van coincidir que la novel·la presenta una estructura aparentment senzilla, però amb un gran impacte emocional. A través de detalls subtils, com el pas del temps marcat pel ganxet, l’autora construeix un relat que convida a la reflexió.
El debat va permetre abordar els grans temes que travessen Lluna plena: una història d’amor entre dos personatges d’edat avançada, el matrimoni, la memòria i fins i tot l’Alzheimer, que es presenta no com una pèrdua, sinó com una possible redempció, ja que permet oblidar les coses dolentes que s’han viscut. També es va parlar del miai, un tipus de matrimoni concertat, i de la música —un element que travessa tota la novel·la—, amb obres com el Nocturne núm. 1 i el núm. 20 de Chopin, el Concert d’Aranjuez de Joaquín Rodrigo, i les cançons tradicionals japoneses conegudes com a natsumero.
Un dels moments destacats de la trobada va ser quan Ubach va repartir unes tires de paper que amagaven preguntes obertes als assistents. Aquest format va propiciar un diàleg amb qüestions com: “Amb quins adjectius definiries la narració?”, “Hi veus dolor, en la novel·la?”, “Trobes encertat el títol?”. Les respostes van obrir camins diversos, inclosa la simbologia que amaga l’obra d’Aki Shimazaki: com el fet d’escriure sempre pentalogies —cinc novel·les sobre una mateixa temàtica—, la importància del nombre cinc al Japó, els cinc sentits… Una simbologia que, a Lluna plena, arriba fins a les cigales (semi, en japonès), un animal lligat a la idea de la vida efímera.
La trobada va acabar amb una conversa oberta sobre el món editorial, la fidelitat a les intencions de l’autor i les tensions entre llengua, origen i identitat literària. És Aki Shimazaki una autora japonesa o francesa? La seva obra, escrita en francès, però profundament arrelada en l’imaginari japonès, planteja qüestions complexes sobre el lloc des d’on s’escriu i per a qui s’escriu.
També es va comentar que Lluna plena ha estat adaptada al teatre per Àlex Rigola, un exemple més de com la literatura de Shimazaki trenca fronteres i formats, tot mantenint intacta la seva essència minimalista i delicada.
Una sessió que, com la mateixa novel·la, va sembrar preguntes i va encoratjar a continuar llegint les històries d’Aki Shimazaki, per apropar-nos a les vides d’una família a través dels ulls d’alguns dels seus integrants.
