Tot cantant ens deixa Teresa Rebull

Comparteix

“No sóc feliç perquè escolto cada dia el món”

—

Teresa Rebull (Teresa Soler i Pi) pronunciava aquestes paraules als 89 anys, en l’entrevista que Sílvia Cóppulo realitzava per al seu programa S(avis), al municipi de Banyuls de la Marenda, a la Catalunya del Nord, on Teresa Rebull es va exiliar després de la Guerra Civil. Va ser coneguda com a l’àvia de la nova cançó, per la seva vocació tardana com a cantant. Després de veure una actuació de Raimon a París, decideix agafar una guitarra i seguir la seva lluita clandestina abraçada a la música i a la pintura.

Sobre Teresa Rebull

Cantautora, pintora i activista catalana, va ser una de les cantautores de la Nova Cançó i membre dels Setze Jutges. Al llarg de la seva carrera, va publicar una desena de discos amb poemes de Salvat Papasseit, Josep Sebastià Pons, Maria Mercè Marçal i Martí Pol entre altres, i va rebre la Creu de Sant Jordi el 1992. Rebull va ser militant del POUM i després de la Guerra Civil es va exiliar a la Catalunya Nord, on va participar en la resistència contra l’ocupació nazi. La seva primera actuació pública es va produir el 1969 a la Guingueta d’Ix, amb Lluís Llach, Ovidi Montllor i Quico Pi de la Serra. L’any 1977 va obtenir uns dels màxims reconeixements musicals a l’Estat francès, el de l’Académie Charles Cros pel seu disc amb poemes musicats de Salvat Papasseit ‘Mester d’Amor’.

L’any 1992 la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi i el 2006 Òmnium Cultural va organitzar un homenatge en honor seu al Palau de la Música Catalana i la productora Picap va publicar el disc i DVD ‘Visca l’amor. Festa homenatge a Teresa Rebull’. La seva trajectòria com a activista i artista la va recollir a l’autobiografia ‘Tot cantant’ (1999).