El divendres 14 de desembre a les 19h es presentarà a la Biblioteca el llibre, Los Traductores del Arba, de Fernando Ezquerra Lapetra.
Sobre, Los Traductores del Arba
La novel·la, ambientada a Biota (Saragossa), es basa en la fabulació d’un fet històric: l’arribada d’homes savis de diferents parts d’Europa a la Vall mitjana de l’Ebre a la meitat del segle XII amb la finalitat de traduir tot el coneixement del món àrab que s’havia trobat a biblioteques com les de Tudela, Tarazona, Ejea, Saragossa … Van ser homes enviats pel gran abat de Cluny, Pere el Venerable, qui va estar de visita per aquestes terres. Entre aquests savis, destaquen Robert de Ketton (d’origen anglès) i Herman de Carinthia (d’origen dàlmata) els grans introductors de l’astronomia i de l’alquímia, entre altres sabers, a l’occident cristià.
Robert de Ketton (el primer traductor de L’Alcorà a la llengua llatina) va acabar sent el seu ardiaca, l’autoritat eclesiàstica màxima. Robert l’anglès, com també és conegut, havia estudiat, a Chartres i a París, els principals centres d’estudi del moment, i des d’aquí va portar un pensament, influït per l’irlandès Joan Escot Eriúgena, divergent amb la Església romana, ja que no admetia l’existència del infern ni dels seus càstigs físics. Un pensament reflectit en els programes iconogràfics escultòrics dels diferents temples romànics de la comarca. De fet, no hi ha una presència explícita del tema del infern en cap dels temples romànics de la Valdonsella, a excepció d’un alt capitell a l’interior del temple de Sant Esteve de Sos. A més, sent com era el regne d’Aragó, un regne posat sota el poder feudal del Papa de Roma, a tot el territori de l’antic ardiaconat de la Valdonsella no hi ha cap temple romànic dedicat a l’advocació de Sant Pere, el sant patró titular de la Església catòlica. A més, Robert de Ketton va acabar acusant d’homicida al seu bisbe.
Sobre l’autor, Fernando Ezquerra Lapetra
La història s’articula com un sociograma que reflecteix com va ser la gent que va poblar l’antiga extremadura o frontera navarro-aragonesa. Ideada com un thriller d’assassinats sense resoldre, manté tocs d’humor i d’ironia en un ambient bèl·lic, de lluita per un territori que, per la seva extensió i producció agrícola i ramadera, permetia als homes no morir-se de fam. Los Traductores del Arba està estructurada en capítols curts i en un calidoscopi de personatges units a través d’uns centrals, que agradarà a aquells interessats en el gènere històric. Una obra que permet descobrir l’altra cara d’una història mai explicada en els manuals, així com l’actualitat d’un territori únic, les “Cinco Villas” aragoneses.
Robert de Ketton (el primer traductor de L’Alcorà a la llengua llatina) va acabar sent el seu ardiaca, l’autoritat eclesiàstica màxima. Robert l’anglès, com també és conegut, havia estudiat, a Chartres i a París, els principals centres d’estudi del moment, i des d’aquí va portar un pensament, influït per l’irlandès Joan Escot Eriúgena, divergent amb la Església romana, ja que no admetia l’existència del infern ni dels seus càstigs físics. Un pensament reflectit en els programes iconogràfics escultòrics dels diferents temples romànics de la comarca. De fet, no hi ha una presència explícita del tema del infern en cap dels temples romànics de la Valdonsella, a excepció d’un alt capitell a l’interior del temple de Sant Esteve de Sos. A més, sent com era el regne d’Aragó, un regne posat sota el poder feudal del Papa de Roma, a tot el territori de l’antic ardiaconat de la Valdonsella no hi ha cap temple romànic dedicat a l’advocació de Sant Pere, el sant patró titular de la Església catòlica. A més, Robert de Ketton va acabar acusant d’homicida al seu bisbe.
Sobre l’autor, Fernando Ezquerra Lapetra
Fernando Ezquerra Lapetra, natural de Biota (Saragossa) i resident a Tona (Barcelona) professor i expert en Humanitats. Exerceix el seu magisteri al Col·legi PIVE, un important centre educatiu de la província de Barcelona, on a més és coordinador de batxillerat.
És autor de diverses publicacions de contingut medieval, en què tracta especialment les lectures dels programes iconogràfics dels temples romànics en funció de la filosofia neoplatònica, amb particular referència a Joan Escot Eriúgena i Joaquim de Fiore. L’anàlisi de continguts literals dels símbols i l’evolució dels mateixos al llarg de la història és una altra de les manifestacions dels seus coneixements.
És membre actiu del Grup de Recerca medieval AILBE adscrit a CÍRCULO ROMÁNICO. Ha publicat nombrosos articles d’investigació relacionats amb l’art romànic i és coautor de la publicació La proposta gaèlica del Taller de la Llosa.
Per a saber més