El passat 6 de febrer, la graduada en Traducció i Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, Montse Serra, va dinamitzar la trobada literària sobre la novel·la, Bon dia, tristesa de l’escriptora francesa Françoise Sagan.
Una conversa, que va posar èmfasi en la participació dels integrants del club, en aconseguir que cadascuna d’elles opinessin sobre la història llegida i les seves ressonàncies. A partir de preguntes com, per què llegim? Per què ens ha agradat, o per què no? Pel contingut, per l’estil? Ha aconseguit emocionar-nos? La lectura d’un llibre ha de tenir una finalitat?
A través de la comparació, amb altres lectures ja fetes, o pel·lícules… i a través de la mateixa interrogació, Montse Serra, ens va aportar elements per a matisar el m’agrada o el no m’agrada, a més de destacar aspectes com la construcció del jo, la dualitat, la rebel·lia i l’esdevenir adult, presents en la novel·la…
Si agaféssim una paleta de colors, la lectura, Bon dia, tristesa, tenint en compte la globalitat de les opinions de les assistents, se situaria en la tonalitat del gris.
Els assistents van valorar aspectes com la part psicològica dels personatges, l’ambientació i l’atmosfera que crea Françoise Sagan, en una història ambientada en el Mediterrani. I sobretot, la capacitat d’escriure una història així, tenint tan sols disset anys.
