Ovidi Montllor segueix amb nosaltres

Comparteix

«Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s’escriga o es pense»


El 2015 tal i com escrivia Xavier Bru de Sala al diari El Periódico, bé podria ser l’any Ovidi Montllor. Des de la Biblioteca ens sumem a aquesta lluita contra el temps i l’oblit. 

Al març de 1995 moria a Barcelona el cantautor valencià Ovidi Montllor, nascut a Alcoi el 4 de febrer de 1942. A la fi dels anys 60 es va traslladar a Barcelona amb la idea de ser actor. Al 1966 es va enrolar en el circuit del teatre independent i va descobrir un món intel·lectual polititzat, on va fer amics com Antoni i Alfred Lucchetti, Fabià Puigserver, Maria Antònia Oliver, Jaume Fuster, Montserrat Roig… Segons la llegenda, després d’assistir a un recital de Raimon i Pi de la Serra va escriure la seva primera cançó, La samarreta, que es va convertir en un símbol de la resistència antifranquista. La van seguir moltes altres cançons, que, des de 1968, van començar a editar-se en forma de disc i inicia així una destacada carrera dins de la nova cançó catalana, acompanyat sovint de Toti Soler. Entre la seva discografia destaquen el recital que va realitzar en el teatre Olimpia de París al 1975 al costat de María del Mar Bonet o el dedicat al poeta català Joan Salvat-Papasseit. 

A la Biblioteca trobaràs

Ovidi Montllor: un obrer de la paraula / Jordi Tormo. Sembra, 2015
Ovidi Montllor a l’Olympia. PDI, 1992
Ovidi: en directe / Ovidi Montllor. PM Produccions, 2004
Antologia / Ovidi Montllor. EGT, 2000
De manars i garrotades / Ovidi Montllor. PDI, 1996
Deu catalans i un rus: homenatge a Ovidi Montllor / Toti Soler. K Industria, 2005
Poemes de mar / Joan Salvat-Papasseit. Proa: Port de Barcelona, 2006
Ovidi Montllor diu “Coral romput” / de Vicent Andrés Estellés, música de Toti Soler. Sony BMG, 2007
La Fuga de Segovia / director: Imanol Uribe. Tiempo, 2004
Furtivos / José Luis Borau. El País, 2003

Per a saber més

També et pot interessar