Mor l’escriptora Teresa Pàmies

Comparteix

L’escriptora catalana Teresa Pàmies, nascuda a Balaguer (Noguera) al 1919, va morir el dimarts als 92 anys a la ciutat de Granada. Amb la seva mort es produeix la desaparició d’un dels últims representants de la generació d’escriptors de l’exili i d’intel·lectuals compromesos amb la democràcia, les llibertats i els drets de la dona. La seva obra és en bona mesura el testimoni viu de la Guerra Civil espanyola i de l’exili català.

Teresa Pàmies publica novel·la, dietaris, narrativa, articles i reportatges. Activista política, de l’any 1939 fins al 1971 s’exilia a l’Amèrica Llatina, Txecoslovàquia i França.

Col·labora en mitjans de comunicació i en revistes científiques i culturals: Avui, Xarxa, El Temps, Catalunya Ràdio, entre d’altres. Juntament amb el seu pare, escriu Testament a Praga (1971), premi Josep Pla del 1970 i Crítica Serra d’Or de prosa narrativa del 1972. Continua la seva producció amb títols com Quan érem capitans (1974), Va ploure tot el dia (1975), Memòria dels morts (1981), Cartes al fill recluta (1984), Jardí enfonsat (1995), premi de la Institució de les Lletres Catalanes de prosa no de ficció del 1995, o Cròniques de comiat (2000), entre molts d’altres. La seva obra ha estat traduïda al castellà, al gallec i a l’eslovè.

El 1984 és honorada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, l’any 2000 rep la Medalla d’Or al mèrit artístic de l’Ajuntament de Barcelona, i el premi d’Honor de les Lletres Catalanes de l’any 2001.

En el llibre Testament a Praga (1971), escrit en col·laboració amb el seu pare i que teniu disponible a la Biblioteca, diu el següent:

“A vós, pare, si mai us fan un homenatge a Balaguer, no serà amb placa a la porta d’un hotel, sinó a les muralles de la presó, on tantes vegades fóreu tancat per haver gosat demanar la terra per al qui la treballa, la nacionalització de les propietats de monges i capellans, la separació de l’Església de l’Estat, l’escola laica i gratuïta, l’emancipació de la dona, la recuperació de les prostitutes, l’amor lliure i tantes barbaritats per vós somiades. I si calia escriure un epitafi, podria dir: –Aquí reposen les despulles d’un gran somiatruites–”.




Per a saber més

Teresa Pàmies
Articles de Teresa Pàmies a Traces
Teresa Pàmies llegint un fragment d’Informe al difunt, a Escriptors TV

A la Biblioteca trobaràs

Allí em trobareu: viatges. Barcelona: Destino, 2002
Els Anys de lluita: carta a la néta sobre el comunisme. Barcelona: Columna, 2001
L’Aventura d’envellir. Barcelona: Empúries, 2002
Conviure amb la mort. Barcelona: Empúries, 2003
Estem en guerra: escrits 1936-1939. Valls: Cossetània, 2005
Opinió inconformista: vuitanta-set dilluns a l’Avui. Barcelona: Ara Llibres, 2003
Testament a Praga. Tomàs i Teresa Pàmies. Barcelona: GE, 1994

També et pot interessar