Nascut el 4 d’abril de 1920 a Nancy (França), el seu nom real és Jean-Marie Maurice Schérer. Va estudiar filosofia però el seu interès inicial va ser el periodisme. Com a crític cinematogràfic va col·laborar en publicacions de prestigi com Le Temps Modernes i Cahiers du Cinema, on va estar sis anys com a redactor. A Rohmer i Truffaut els unia la seva passió per Hitchcock.
El seu cinema pausat i vitalista s’allunyava totalment de les sales comercials. Rohmer buscava en els seus films reflectir les debilitats i les passions humanes, però sempre des d’una vessant optimista.
No va començar a dedicar-se plenament a dirigir pel·lícules fins després de la Segona Guerra Mundial.
La seva primera cinta, Le Signe du Lion (1959), es va convertir en una referència de la Nouvelle vague; però la seva popularitat la va adquirir amb les sis pel·lícules que conformen els ‘Contes morals’ (1962-1972) i la tetralogia dels contes de les estacions de l’any: Primavera (1990), Estiu (1996), Tardor (1998) i Hivern (1992).
Històries divertides, fresques i molt ben interpretades pels actors servien per revitalitzar l’esperit de l’espectador.
Els seus darrers treballs van ser La inglesa y el duque (2001) i El romance de Astrée y Celadón (2007), on la crítica i el públic van trobar un nexe d’unió. Al 2001 va rebre el Lleó d’Or a tota una carrera.
Com a curiositat, Jean-Marie Maurice Schérer va adoptar el seu nom artístic Eric Rohmer de la simbiosi entre el nom del actor/director Erich von Stroheim i el novel·lista Sax Rohmer (l’autor de la sèrie Fu Manchu). La seva elecció deixava patent la seva fidelitat a les seves dues passions: dirigir i escriure.
