El Consell Executiu del Govern ha concedit la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya a l’historiador i polític Josep Maria Ainaud de Lasarte i al lingüista Antoni Maria Badia i Margari, com a forma de reconèixer les seves aportacions a Catalunya en els àmbits polític, social i cultural.
Josep Maria Ainaud de Lasarte (Barcelona, 1925). Advocat, polític, historiador i promotor cultural, ha treballat especialment en l’impuls de l’ensenyament públic. Diputat al Parlament de Catalunya per Convergència i Unió, ha estat diputat, regidor i membre del Consell Nacional. D’entre la seva obra, que gira al voltant de l’estudi del catalanisme, sobretot en el paper desenvolupat per les seves figures més emblemàtiques, destaquen els llibres Prat de la Riba, home de govern i Ministres catalans a Madrid.
És significativa la seva tasca com a polític, però es pot dir que la seva vida i la seva obra s’han centrat en la promoció de la història i de la cultura a Catalunya. Sobre aquests temes ha dissertat a premsa, ràdio i televisió. Va ser fundador de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials. Ha rebut el premi Jaume I per la seva tasca de promoció de la cultura catalana i també el premi Reynals, per Prat de la Riba, home de govern.
Antoni M. Badia i Margarit (Barcelona, 1920) és llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona (UB) i també es va formar als Estudis Universitaris Catalans. El 1948 es va convertir en catedràtic de Gramàtica Històrica de la Llengua Espanyola a la UB i, el 1977, de Gramàtica Històrica Catalana. Va ser rector de la UB entre 1978 i 1986. La recerca de Badia i Margarit s’ha centrat en l’àmbit de la lingüística històrica, sobretot catalana: ha tractat temes morfològics, sintàctics, fonètics, semàntics i més generals, i s’ha dedicat a la dialectologia. L’onomàstica i la lingüística estructural també han estat objecte de la seva recerca. Entre els seus treballs, destaquen l’Atles lingüístic del domini català, de què va ser un dels impulsors; Llengua i cultura als Països Catalans (1964); dues obres de síntesi en llengua espanyola, que són Gramática histórica catalana (1951) i Gramática catalana (1962), i Gramàtica de la llengua catalana: descriptiva, normativa, diatòpica, diastràtica (1994). Una de les seves obres més rellevants és La llengua dels barcelonins (1969). Membre de l’IEC des del 15 de novembre de 1968, Badia i Margarit va presidir la Secció Filològica entre els anys 1989 i 1995.
És significativa la seva tasca com a polític, però es pot dir que la seva vida i la seva obra s’han centrat en la promoció de la història i de la cultura a Catalunya. Sobre aquests temes ha dissertat a premsa, ràdio i televisió. Va ser fundador de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials. Ha rebut el premi Jaume I per la seva tasca de promoció de la cultura catalana i també el premi Reynals, per Prat de la Riba, home de govern.
Antoni M. Badia i Margarit (Barcelona, 1920) és llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona (UB) i també es va formar als Estudis Universitaris Catalans. El 1948 es va convertir en catedràtic de Gramàtica Històrica de la Llengua Espanyola a la UB i, el 1977, de Gramàtica Històrica Catalana. Va ser rector de la UB entre 1978 i 1986. La recerca de Badia i Margarit s’ha centrat en l’àmbit de la lingüística històrica, sobretot catalana: ha tractat temes morfològics, sintàctics, fonètics, semàntics i més generals, i s’ha dedicat a la dialectologia. L’onomàstica i la lingüística estructural també han estat objecte de la seva recerca. Entre els seus treballs, destaquen l’Atles lingüístic del domini català, de què va ser un dels impulsors; Llengua i cultura als Països Catalans (1964); dues obres de síntesi en llengua espanyola, que són Gramática histórica catalana (1951) i Gramática catalana (1962), i Gramàtica de la llengua catalana: descriptiva, normativa, diatòpica, diastràtica (1994). Una de les seves obres més rellevants és La llengua dels barcelonins (1969). Membre de l’IEC des del 15 de novembre de 1968, Badia i Margarit va presidir la Secció Filològica entre els anys 1989 i 1995.