El passat 28 d’octubre, l’escriptor valencià, Manuel Baixauli, va estar al club lector, amb nosaltres, gràcies a la Institució de les lletres catalanes.
La trobada ens va portar a endinsar-nos en el seu trajecte literari, en l’ofici d’escriure i en la seva obra. Vam recórrer amb ell, el seu pas per diversos premis literaris, inclòs el guanyat a Mallorca, que significà un punt d’inflexió en la seva carrera. Va parlar sobre la publicació de la seva obra, també del recull d’articles publicats al Quadern d’El País, “Ningú no ens espera”, una espècie de dietari, amb una mirada reflexiva sobre el nostre món, disponible en préstec a la Biblioteca.
Però les seves paraules, es van centrar principalment en l’ofici d’escriure. Ens va explicar per exemple, com la seva novel·la, Ignot, neix d’una anècdota, la trobada fortuïta amb un antic company escriptor, destacat a la seva joventut, a qui el pas de la vida no l’ha somrigut, i passa els dies vivint sol a un poble de la costa valenciana, acompanyat de l’alcohol. Aquest fet el va impactar i el va portar irremeiablement a escriure. Un procés que s’enriqueix, amb el seu arxiu mental, a través de vivències, pel·lícules que ha vist, viatges i la imaginació, que s’encarrega d’omplir els buits. Del que es tracta, segons l’autor valencià, és d’intentar transformar les vivències en art.
Manuel Baixauli escriu a cegues, a partir de l’impuls, de la intuïció, sense saber que vol explicar, com qui condueix de nit. Una immersió que el fa conviure amb diferents personatges, durant les hores que es tanca per a escriure, creant un món paral·lel que alhora també és real. Admirador entres d’altres, de Borges, entén com ell, que la literatura, la creació d’històries, és un somni dirigit.
La conversa, ens va portar a submergir-nos en el seu procés creatiu, en diversos aspectes pràctics, de com ell afronta el fet d’escriure. Per exemple, Manuel Baixaulí reescriu molt, ordenant i buscant una coherència, per tal que el lector ho llegeixi de forma plaent. Gaudeix introduint dins de les seves novel·les, dibuix, fotografia… perquè l’entusiasma incorporar el collage, la barreja d’estils. Entén un llibre com una partitura, on el lector ha d’interpretar i completar-la a la seva manera. Manel Baixauli és partidari d’aprofitar la tradició que ens precedeix, del plagi sense que es noti. Defensa que la literatura és terapèutica, ajuda a aclarir idees i a enviar els monstres a passejar.
Manuel Baixauli, l’escriptor i pintor de Sueca, va parlar també d’aspectes com el talent, centre sobre el qual rota la seva novel·la, sobre l’art i la importància, per a ell, de què incorpori l’estètica i no es vesteixi només de concepte i ingenuïtat, i sobre l’autoficció i com els personatges reflecteixen sovint una part de l’autor, com deia Flaubert “Madame Bovary sóc jo”.
