Una lliçó d’història i d’investigació és el que vam viure amb la visita de l’escriptor Martí Domínguez. A diferència dels clubs lectors habituals, l’escriptor i professor valencià, ens va parlar de l’inici de la seva trajectòria literària, on l’atzar, la seva formació en ciències biològiques i la seva passió per la literatura, el van portar a escriure novel·les, en lloc d’assajos amb llargues notes a peu de pàgina.
Arran de la redacció d’un article sobre Konrad Lorenz, per a una revista de psicologia, i el descobriment del passat nazi del Premi Nobel de Medicina, l’escriptor Martí Domínguez decideix explorar el territori, conèixer què va portar a intel·lectuals, científics, a ésser còmplices i inclús a construïr l’argumentari de les “raons”, per a portar els processos de germanització dels infants nòrdics, especialment, polonesos, ucraïnesos i bielorussos, i l’extermini de milions de jueus, gitanos, homosexuals i dissidents polítics durant el nazisme i la II Guerra Mundial.
La frase de l’escriptor, pedagog, metge i humanista, François Rabelais “Ciència sense consciència és pobresa d’ànima” és la que guia, la novel·la “L’esperit del temps” (Proa, 2019), guardonada amb el Premi Òmnium Cultural. Una narració sobre la barbàrie humana, els totalitarismes i la criminalitat de les guerres.
La conversa més que centrar-se en la creació literària, personatges, trama, etc. va fer un repàs sobre el procés de documentació. Vam poder presenciar una part de la nostra història més recent, aquella en què el món alemany es considerava superior al món occidental, i els atorgava el dret a conquerir i espoliar les terres dels pobles eslaus, que eren vistos pels nazis com a Untermenschen (subhumans).
Amb Martí Domínguez vam conèixer alguns dels episodis més atroços de la humanitat, les pràctiques del nazisme, amb el suport “científic”, que va provocar robatoris d’infants, camps de concentracions i d’extermini, destrucció de famílies, colonització i mort, molta mort i assassinats.
Una trobada i un llibre que com els bons assaigs, acompanyen al coneixement, la reflexió i el sacseig emocional. Prendre consciència de l’atrocitat humana, és dolorós però necessari.
