Ahir, la Biblioteca va reprendre la seva activitat presencial, després de molt temps. Mantenint totes les mesures de seguretat, vam escoltar a l’escriptora Montse Barderi, gràcies a la Institució de les Lletres Catalanes. Avui us deixem amb les fotografies de l’acte i amb el directe emès.
La vetllada vespertina ens va portar a passejar per obres i escriptores com Carme Riera, “Te deix amor la mar com a penyora” que surt referenciat a la novel·la “La Memòria de l’aigua”, i que va influir poderosament a Montse Barderi a través del seu llenguatge, o la poeta Maria Mercè-Marçal i “La passió segons Renée Vivien” i la seva mirada femenina. Unes escriptores que han compartit amb l’autora, el Premi Prudenci Bertrana.
L’escriptora de Sabadell va fer un recorregut per la novel·la “La memòria de l’aigua”, tres generacions de dones treballadores reconstruïdes a través del propi record, transmès per la seva mare. Una història basada en la seva vida, sense ser biogràfica. Com va explicar: “cal utilitzar la mateixa vida si serveix per a la història, descartar el fet biogràfic que no serveix i inventar el que la història necessiti”.
Llegir “La memòria de l’aigua” és presenciar a través de tres personatges femenins el pas del món rural al món industrial, el maltractament, la mort de la pròpia mare (dolor i alliberament), el poder salvador de la literatura, la solitud i el perdó. Una altra visió de la maternitat (no tan centrada a tenir o no tenir fills sinó poder ajudar a un altre ésser humà). Un cant a l’alliberament. A la vida sempre arriba un moment en què un decideix ser qui és.
Durant la trobada va existir un espai per a reivindicar el llibre com un treball d’equip, on intervé l’editora, la correctora, la maquetadora… i el lector, elements essencials per a que una obra tingui sentit.
Montse Barderi també va parlar sobre alguns elements de la novel·la, com el fet d’estar construïda en capítols curts de forma premeditada, adaptant-se a les formes de lectura actuals. L’ús d’un llenguatge acurat anant més enllà d’una seqüència descriptiva, i mantenint l’acció, perquè el lector vulgui saber què passa.
“La memòria de l’aigua” evoluciona amb les protagonistes. Si bé comença com una novel·la del segle XIX, costumista i decimonònica, acaba amb un llenguatge més introspectiu i modern.
Situada la història en un lloc sense nom, l’autora en realitat es refereix a Bellpuig i Sabadell, dos indrets que volen simbolitzar el pas entre l’ambient rural a l’urbà, en una Catalunya pobre.
Des de la Biblioteca volem mostrar el nostre agraïment a la Institució de les Lletres Catalanes, per permetre’ns poder oferir dins de la nostra programació cultural, la visita d’escriptores. Comptar amb Montse Barderi ha estat un plaer immens per a nosaltres.
Us convidem a llegir “La memòria de l’aigua” i altres llibres publicats per l’autora, com els assajos “El amor no duele” o “Dones valentes”, tots ells disponibles a la Biblioteca.