Vivimos en un arco iris de caos
—
—
La frase del març pertany al pintor francès Paul Cezanne, considerat el pare de l’art modern.
Paul Cézanne és un dels pintors francesos més significatius de la segona meitat del segle XIX. Va començar estudiant dret a Aix, però al 1861 es va traslladar a París per fer-se pintor. A la capital francesa va estudiar a l’Académie Suisse, va realitzar nombroses còpies al Louvre i es va fer amic de Camille Pissarro, amb qui va començar a pintar a l’aire lliure. Va exposar amb els impressionistes en la primera exposició celebrada a l’estudi de Nedar, al 1874, i en la tercera de les mostres del grup al 1877. Les crítiques que van rebre els seus quadres provocarien que Cézanne decidís no tornar a exposar en les següents convocatòries del grup i que s’allunyés dels circuits artístics per començar un camí personal. Paral·lelament, a partir de 1878, any en què es va traslladar a viure amb Hortense, la seva companya, a L’Estaque, prop de Marsella, va començar a allunyar-se de l’estètica impressionista i a desenvolupar un estil propi. Durant tota la seva vida va residir entre París i el sud de França, fins que en 1900 es va recloure definitivament a Aix-en-Provence, la seva ciutat natal.
Cézanne considerava inseparables forma i color. El seu llenguatge pictòric es caracteritza per la utilització d’àrees de color planes, aplicades amb pinzellades geomètriques, que van configurant la superfície del quadre. Els seus paisatges, bodegons i retrats trenquen amb la concepció tradicional de profunditat, definida per plànols successius, i intenten captar pictòricament l’estructura interior de les coses
Cézanne. va ser gairebé tota la seva vida un pintor incomprès, fins i tot fracassat, com havia estat Claude Lantier, el protagonista de la novel·la d’Émile Zola L’Oeuvre, amb qui Cézanne es va identificar, la qual cosa va provocar la ruptura amb el seu amic de la infància. Només en els anys finals de la seva vida va tornar a exposar a la galeria d’Ambroise Vollard al 1895, amb la que seria la seva primera mostra individual. A partir d’aquest moment la seva obra va poder ser vista en altres exposicions i va començar a ser valorada i a influir en els joves fauvistas i en els futurs cubistes. La seva exposició pòstuma, celebrada a París al 1907, va ser tota una revelació i va desencadenar l’inici del cubisme.
A la Biblioteca trobaràs
Cézanne. Unidad Editorial, 2005
Cézanne: la naturaleza, la geometría y las manos de un genio. Electa, 1999
Per a saber més
