Con la ira y la decepción no se llega muy lejos, comprendió, pero sin la curiosidad estaba uno perdido.
Soy una pesimista inteligente, es decir, una pesimista con ocasionales destellos de optimismo. Casi todo ocurre para mal, pero no siempre, ya ves, nada es nunca para siempre, pero yo siempre espero lo peor, y cuando lo peor no ocurre me llevo tal alegría que parezco optimista.
—
La frase del mes pertany a l’escriptor nord-americà, Paul Auster, que va morir el passat 30 d’abril. Està extreta de la seva novel·la 4, 3, 2, 1, la seva obra més extensa. Publicada quan l’escriptor havia complert els setanta anys, 4, 3, 2, 1 narra les possibles vides de Ferguson, molt diferents les unes de les altres depenent de les decisions que prengui durant la seva existència. Camins que el portaran a créixer i explorar de maneres diferents l’amor, l’amistat, la família, l’art, i fins i tot la mort. La vida personal del protagonista i la dels Estats Units s’uneixen en una novel·la madura i reflexiva que ha estat definida per alguns crítics com la millor de tota la seva obra.
Paul Auster va néixer a Newark (ciutat de l’estat de Nova Jersey) l’any 1947 en una família jueva de classe mitjana. Va estudiar a la Universitat de Colúmbia i va ser marí en un petrolier abans de marxar a França, on va residir tres anys i va desenvolupar diferents oficis, com el de traductor o cuidador d’una finca. A partir del 1967 fixa la seva residència a Nova York i es dedica apassionadament a la literatura. Gairebé una dècada més tard, el 1976, Auster publica la seva primera novel·la, Jugada de presión, sota el pseudònim de Paul Benjamin. Una novel·la negra que no va obtenir l’èxit editorial esperat. La seva següent obra, però, va ser Ciutat de vidre, la primera novel·la que compon La trilogia de Nova York.
Més tard van arribar novel·les com El Palau de la Lluna, La música de l’atzar o El libro de las ilusiones. Auster ha cultivat la poesia, la novel·la, el relat, les memòries i fins i tot l’assaig, i fora de la literatura ha escrit guions de llargmetratges, i n’ha dirigit tres: Blue in the Face (1995), Lulu on the Bridge (1998) i La vida interior de Martin Frost (2007). Així mateix, ha compost obres teatrals.
L’atzar, la identitat personal, la literatura, la relació paternofilial, la mort, les vides anònimes i errants que poblen els Estats Units són temes recurrents en la seva obra literària.
Paul Auster va ser guardonat el 2006 amb el Premi Príncep d’Astúries de les Lletres i Cavaller de l’Ordre de les Arts i les Lletres a França, entre molts d’altres.
—
Era por encima de todo un ejercicio en el arte de prestar atención, y prestar atención, (…), era el primer paso para aprender a vivir.
Le agradaba su compañía: no porque fuese un hombre que había sufrido sino porque era alguien que había sufrido y aún era capaz de hacer chistes.
Dios no estaba en ninguna parte, dijo para sí, pero la vida estaba en todas partes, y la muerte estaba en todas partes, y los vivos y los muertos estaban unidos.