La vida només pot ser entesa mirant cap enrere,
però ha de ser viscuda mirant cap endavant.
—
Soren Kierkegaard va néixer a Copenhaguen el 5 de maig de 1813 i va morir l’11 de novembre del 1855. Ha estat considerat com el pare de l’existencialisme, pel seu interès a aprofundir i analitzar el camp de l’existència humana. La seva filosofia se centrava en l’individu i la subjectivitat, en la llibertat i la responsabilitat, en la desesperació i l’angoixa.
Us deixem amb els motius del perquè llegir al poeta, teòleg i crític social, Soren Kierkegaard, en paraules del filòsof Ramon Alcoberro i Pericay:
“Es tracta d’un pensador clarament anacrònic: és creient, parla del mal, del pecat, del cristianisme i de la maldat de les bones persones. A més és un creient anticlerical; tot el contrari d’un apologeta.
No és modern: no vol tractes amb la tecnologia, ni amb la massa, ni amb el públic.
És un extravagant: un mestre de la paradoxa; un autor que no vol fossilitzar-se en un sistema, ni crear un vocabulari (pretensió moderna i pedant).
És un no-teòleg, no-filòsof, no-professor: Posa el gest davant del concepte. O almenys pretén que ens creguéssim que posa el gest davant del concepte.
Fa la primera gran anàlisi contemporània de la malenconia: Té una concepció (eròtica?) de la sensibilitat i de l’experiència estètica.
Té plena consciència de la crisi existencial: és un filòsof tràgic.
Mostra que l’existència no és cap ideal: Per tant no és definible, perquè només es poden definir conceptes i ell es nega a ser concepte.
Fa una crítica global del concepte de deure: el deure és allò general que s’exigeix de mi. Però com que no sóc general, sinó persona – individual no puc ser subjecte ni objecte de deure.
Posa en relació ètica i estètica d’una manera creadora: intueix que el subjectiu és allò més objectiu que tenim, perquè és el lloc per on passa la contradicció –la confrontació- amb el que ens supera. En altres paraules, només el subjectiu ens objectiva, només som perquè som subjectes.
I finalment fa una anàlisi de l’existència irònica…”
A la Biblioteca trobaràs
O lo uno o lo otro: un fragmento de vida I / escritos de Søren Kierkegaard. Trotta, 2006
Tres discursos en ocasions suposades / Søren Kierkegaard. Proteus, 2011