La dolçor i sensibilitat de Lu Rois, protagonista del segon concert de Al Pati

Comparteix

El dimecres 5 de juliol a les 20.30h serà la veu i el piano de Lu Rois qui omplirà el pati de la Biblioteca d’emocions, sensibilitat i dolçor. La jove pianista i cantant de Sabadell, compositora i lletrista, ens presentarà els seus treballs autoeditats, Camí del Far i Cau de Lluna, uns àlbums fets “des del cor i que convida als oients a obrir el seu interior”.

Clarobscur serà el seu proper disc i cerca col·laboració. Us podeu esperar a que us enamori amb el seu directe o arriscar-vos ja i contribuir a la seva campanya de micromecenatge a totSuma, on amb petites aportacions pots tenir grans recompenses.

Lu Rois neix a Sabadell al 1990. Als 9 anys inicia la seva formació musical amb el piano com a company inseparable, un amic amb qui compartir sentiments i sensacions… un racó de calma. Després de l’Escola de Música estudia al conservatori. Allà s’incrementa el nivell d’exigència i disciplina i el seu gaudi desapareix. Al acabar els estudis sentia que s’havia trencat el vincle amb la música. Poc a poc comença a composar per amics, però sense trobar el seu espai. S’endinsa en estudis de composició de música per cinema com a intent de reprendre el camí però serà el seu interès per crear temes propis el que la portarà a una nova etapa.
Va prendre consciència que a través de la música podia expressar el que sentia. Les melodies sorgien segons el seu estat d’ànim i ella intentava traduir-ho amb lletres. No li agradava ensenyar-ho perquè sentia que tothom podria fer servir aquestes cançons per analitzar-la, però l’estiu de 2014 tot va canviar. Un viatge en solitari a Formentera li va servir per omplir-se d’energia i retrobar-se a si mateixa. Va aprendre a acceptar-se i va decidir ensenyar al món les seves cançons.

“Des del meu primer disc (Camí del Far, 2014) camino amb la llum com a fita. Primer la llum era fora i llunyana, al far, després vaig prendre la llum de la lluna com a pròpia (Cau de Lluna, 2016), il·luminant enmig de la foscor. I ara, comprenc que no cal anar més enllà d’un mateix per a trobar-la. Tan sols cal entendre que en un raig de llum hi són tots els colors, del negre al blanc; sovint en volem els més brillants i alegres, però els més foscos o apagats també són llum; tots són essencials i cal projectar-los igualment.

Així, el meu segon LP neix i s’alimenta de la tècnica pictòrica del Clarobscur. Intento jugar amb les llums i les ombres, il·luminant i enfosquint cants, paraules i melodies a tall de volums i perspectives. CLAROBSCUR emmarca un univers sonor, a la recerca de la bellesa naturalista, amb la realitat com a model”.


També et pot interessar