La caverna ha estat escrita perquè la gent surti de la caverna
—
La Caverna de José Saramago, és la recomanació de la filòsofa, pintora i usuària de la biblioteca, Rayda Guzmán, autora també del llibre, disponible a la Biblioteca, “La Mujer serena: pensamiento, filosofía y mundo femenino” (Sirpus Editorial).
La Caverna de José Saramago és la visió de l’home, en la societat neoliberal. Un tríptic precedit per “Todos los nombres” i “Ensayo sobre la ceguera”.
Mitjançant un estil molt particular (absència de signes d’interrogació/exclamació, diàlegs diferenciats únicament per comes i majúscules inicials) Saramago transmet en aquesta narració, una crítica social a la globalització i el consumisme. A través de Cipriano Algor, de seixanta-quatre anys i vidu des de fa tres, terrissaire, com el seu pare i el seu avi, serem testimonis d’una societat postindustrial, on els treballs artesans cada vegada tenen un rol més insignificant i on un gran centre comercial (denominat: el Centre) i els seus dirigents, concentren el poder i el capital. Cipriano i la seva família, hauran d’adaptar-se als canvis socials. Un món en extinció enfront d’un altre que neix i creix.
Una novel·la que ens portarà a reflexionar sobre el model de consum actual, la pèrdua de llibertat, de professions, l’extinció d’espècies animals, l’aparició d’emporis i multinacionals que engoleixen, arrasen i transformen el nostre paisatge i les nostres vides… La destrucció de l’home, en esperit i forma.
El llibre no sols és una crítica a una industrialització, és un llibre que ens parla de l’alienació dels valors i dels sabers; d’un món on triomfen les aparences i el simulacre en detriment de la veritat i de l’essència de les coses, una novel·la on ressona la filosofia i la caverna de Plató.
