Exposició dedicada al premi nobel, ‘”Ramón y Cajal'”

Comparteix

Més d’un segle després, el pare de la neurociencia i Nobel de fisiologia i medicina al 1906 torna a Barcelona, ciutat on va realitzar les seves aportacions més emblemàtiques, que li portarien a enunciar la teoria neuronal, a través d’una exposició de Cosmocaixa, en motiu de l’Any de la Neurociencia.

26 peces originals, fins ara no exhibides, procedents del llegat de Ramón y Cajal i cedides per l’Institut Cajal (CSIC) de Madrid, formen part de la mostra que es podrà veure del 12 de juliol al 30 de setembre. Entre elles hi ha dibuixos histològics, el material que el va acompanyar en els seus descobriments (entre ells, el seu famós microscopi de tres objectius), mobiliari, material tècnic, plaques fotogràfiques i llibres. Amb aquesta mostra de pertinences originals de Cajal, es posen de manifest les seves facetes com a científic, acadèmic, fotògraf i dibuixant. 

Us deixem amb algunes frases de Santiago Ramón y Cajal:

«El pitjor no és cometre un error, sinó tractar de justificar-ho en comptes d’aprofitar-ho
com a avís providencial de la nostra lleugeresa o ignorància.»

«Les idees no duren molt. Cal fer alguna cosa amb elles.»


Sobre Santiago Ramón y Cajal

L’1 de maig de 1852 va nèixer a Petilla d’Aragó Santiago Ramón y Cajal. De petit va treballar com aprenent de barber i de sabater, però sempre va somiar amb pintar. El seu pare, professor d’Anatomia Aplicada, va aconseguir persuadir-ho perquè estudiés Medicina. Es va llicenciar a la Universitat de Saragossa al 1873, i després d’exercir com a metge durant dos anys a la guerra de Cuba –on, a més, va contreure malària i tuberculosi-, es va doctorar a Madrid al 1877. Va ser catedràtic d’anatomia a València i d’histologia a Barcelona i Madrid, a més de director de l’Institut Nacional d’Higiene.

La seva labor científica es va centrar a estudiar la histologia del sistema nerviós, al que ell mateix va anomenar “l’obra mestra de la vida”. Va fonamentar la teoria de la neurona, segons la qual les cèl·lules nervioses són individuals i no formen mai un reticle difús, com postulaven molts històlegs. Va enunciar la llei de polarització dinàmica de les neurones, essencial per comprendre la direccionalidad de l’impuls nerviós. Els seus descobriments li van valer el premi Nobel al 1906, compartit amb Camilo Golgi. “El jardí de la neurologia brinda a l’espectador espectacles captivadors i emocions artístiques incomparables”, va escriure.

Preocupat per la promoció de la investigació científica a Espanya, i convençut que “al carro de la cultura espanyola li faltava la roda de la ciència”, va presidir la Junta per a Ampliació d’Estudis i Investigacions Científiques i va formar a nombrosos deixebles. Va morir a Madrid el 17 d’octubre de 1934.


Per a saber més

Edició completa de Recuerdos de mi vida, al Centro Virtual Cervantes.
Monogràfic de Santiago Ramón y Cajal, de l’Asociación Promoción Integral de Ayerbe y Comarca.

També et pot interessar