Escriure el càncer i Mama, explica’m què et passa, dues exposicions que t’apropen al càncer

Comparteix

El proper dimarts 30 d’Octubre a les 18.30 h, tindrà lloc a la Biblioteca la conferència sobre el càncer, organitzada per la Fundació la Marató de TV3. Per recolzar la iniciativa i donar visibilitat a la malaltia hem organitzat dues exposicions, una per als més grans i una altra per als més petits. Ambdues les podràs visitar durant tot el mes de novembre.

Escriure el càncer, escriptors que van viure, escriure i reflexionar sobre la vida, la malaltia i la mort ens acosta a autors que en algun moment de la seva vida han tingut càncer. Us apropem a les seves reflexions i aprofitem per recuperar part de la seva producció literària. Clicant sobre la imatge podràs veure la disponibilitat a la biblioteca. La mostra recull dotze personalitats, tant nacionals com internacionals, i gèneres diversos, novel·la, poesia, filosofia, dramaturgia, guió, periodisme, ciència i divulgació.

També us recordem que podeu trobar més documents sobre el càncer, des d’aspectes psicològics, prevenció, cinema, alimentació o testimonis, alguns excepcionals com el de Raquel Taranilla a Mi cuerpo también (Lince Ediciones) o el de de Paul Kalanithi a Recuerda que vas a morir: vive (Seix Barral)


En los últimos días he podido ver mi vida igual que si la observara desde una gran altura, como una especie de paisaje, y con una percepción cada vez más profunda de la relación entre todas sus partes. Ahora bien, ello no significa que la dé por terminada. Por el contrario, me siento increíblemente vivo, y deseo y espero, en el tiempo que me queda, estrechar mis amistades, despedirme de las personas a las que quiero, escribir más, viajar si tengo fuerza suficiente, adquirir nuevos niveles de comprensión y conocimiento. Eso quiere decir que tendré que ser audaz, claro y directo, y tratar de arreglar mis cuentas con el mundo. Pero también dispondré de tiempo para divertirme (e incluso para hacer el tonto) // Oliver W. Sacks (1933 – 2015) – Neuròleg i divulgador anglès – càncer ocular
És una cosa que no t’esperes mai de la vida, i menys quan encara no has arribat als 30 anys (…) És una putada. Però a partir d’aquí hi ha vida, hi ha moltíssimes coses. No puc fer gaire cosa, només ser optimista, ser positiva, treure energies d’on sigui, enfocar-ho a vegades amb sentit de l’humor i a vegades amb resignació. Es pot viure, i es pot viure feliç (amb càncer). El que has de fer és acceptar que aquestes coses passen a la vida, i jo estic jugant el joc de la vida. Em podia passar i m’ha passat // Tatiana Sisquella (1978 – 2014) – Periodista i presentadora catalana – càncer de mama
El meu món ja és un altre, però encara no el sé descriure. És al meu davant // Montserrat roig (1946 – 1991) – Escriptora catalana – càncer de mama
Aquella noche me desperté con la sensación de que estaba encadenado a un cadáver. (…) La nueva tierra es bastante acogedora a su manera. Todo el mundo sonríe con coraje y parece que no existe el racismo (…). Por el contrario el humor es flojo y repetitivo, parece no haber ni un poco de conversación sobre el sexo y la cocina es la peor de todos los lugares que he visitado. El país tiene su propia lengua así como gestos perturbadores que requieren cierto tiempo para acostumbrarse a ellos // Christopher Hitchens (1949-2011) – Escriptor i periodista angloestatunidenc – càncer d’esòfag
Tot potser no té un sentit, però segurament a tot se l’hi pot trobar. En el fons, doncs, tot té un sentit si l’hi saps donar. Aprendre d’aquelles situacions que no pots evitar potser és una bona manera d’esquivar (la sensació d’absurd total. Com eliminar aquesta por que se’ns menja la capacitat de viure plenament el miracle, per exemple, el miracle d’estar viva avui, aquí. Quan em dutxo tinc por de tocar-me, com algú que avancés per un camp de mines. Por: por de fer-me il·lusions i que després vagin caient una a una com en l’efecte dominó. Penso en tota la memòria —no sols de mi— que es fondrà amb mi, desapareixerà amb mi // Maria-mercè Marçal (1952-1998) – Escriptora catalana – càncer de mama
De repente fue como si la vida se estrechara. Aquella mañana, recién estrenado el año 2014, cuando me dieron el diagnóstico de cáncer, fue como si la vida se encogiera. Escaseaban las ideas, una especie de paisaje desértico se me extendía por dentro, en la cabeza. Puede que no me atreviera a pensar en el futuro. Era territorio incierto, minado. Así que volvía continuamente a la infancia // Henning Mankell (1948-2015) – Escriptor suec de novel·la negre – càncer de pulmó
Los optimistas que sobreviven a un cáncer suelen decir que lo vencieron. Yo no me atrevo a tanto. Los cirujanos impidieron que el cáncer me matara, pero no pudieron evitar que me afectara gravemente. No me mató pero me inutilizó para trabajar el resto de mi vida. ¿Quién fue el vencedor? // Miguel Delibes (1920-2010) – Periodista i escriptor espanyol – càncer de colon
Como si hubiera una persona -sobre todo en tu cabeza- atrapada en este conjunto fisiológico que sólo puede sobrevivir setenta u ochenta años en condiciones decentes. Comienza a deteriorarse en cierto punto y luego, hacia la mitad de tu vida, si no más, ves que este material empieza a deshilacharse. Y no hay nada que puedas hacer al respecto. Estás atrapada dentro de él, y cuando se va, se va // Susan Sontag (1933-2004)- Escriptora i filòsofa nord-americana – càncer de mama, d’úter i leucèmia
Siempre hablaré del cáncer porque sé lo importante que es y nadie habla de ello. Seguramente me puedes decir personas que han muerto de cáncer pero no que han sobrevivido. Nadie habla cuando sobrevive. Los niños y adolescentes y adultos enfermos necesitan poder reflejarse. Cuando yo era pequeño no había ninguna serie ni película donde un enfermo se lo tomara con humor, que viviera, que alguien hablara positivamente de lo que estaba pasando // Albert Espinosa i Puig (1975) – Escriptor, dramaturg i guionista català – Osteosarcoma
La realidad en ocasiones es monstruosa, pero es más fácil vivirla que temerla // Dulce Chacón (1954-2003) – Escriptora espanyola – càncer en estat avançat
Es inútil que siga rezando. Hasta Dios se va de vacaciones en agosto // Gabriel García Márquez (1927—2014) – Escriptor colombià – càncer limfàtic
Potser és això el que m’empeny a escriure’m i a descriure el món que he viscut; és a dir, perquè sóc, avui, feliç i perquè estimo i sóc estimada la vida s’ha tornat especialment fràgil, especialment trencadissa i em corre pressa entendre-la una mica // Maria Aurèlia Capmany (1918-1991) – Escriptora catalana – càncer de mama

Mama, explica’m què et passa. Llibres que ajuden als infants a entendre la malaltia és una selecció bibliogràfica adreçada als infants i les seves famílies per a acostar i comprendre a través del conte, la malaltia del càncer.
 


També et pot interessar