L’escriptor barceloní, Carlos Zafón ha mort avui. Ens deixa un dels autors més reconeguts de la literatura internacional dels nostres dies, també de novel·les juvenils, i l’escriptor espanyol més llegit a tot el món després de Cervantes. Les seves obres han estat traduïdes a més de cinquanta idiomes.
Nascut el 25 de setembre de 1964 a Barcelona, Ruiz Zafón va passar la seva infància en un pis pròxim a la basílica de la Sagrada Família. Aquest monument i la ciutat apareixen en les pàgines dels seus llibres, poblats de dracs, animals mitològics tan estimats per Ruiz Zafón que contribueixen a l’aire de misteri i somni de la seva narrativa.
Novel·les d’èxit com L’ombra del vent i El Laberint dels Esperits, reflectien la seva Barcelona imaginària. L’ombra del vent la va presentar al premi Fernando Lara 2000, on va quedar finalista, però Planeta la va publicar per insistència de Terenci Moix, integrant del jurat d’aquell premi. Marina, sempre va ser considerada per l’autor com l’obra més personal de totes les seves novel·les.
Ruiz Zafón compaginava l’escriptura amb la creació de guions per a continguts audiovisuals en la indústria de Hollywood. Des de Los Angeles, on residia, va escriure guions i altres novel·les també dedicades al públic juvenil: El palau de la mitjanit (1994) i Les llums de setembre (1995), que amb El príncep de la boira conformen el volum La trilogia de la boira (2007).
Autors com Stephen King, van dir d’ell: “Si algú pensava que l’autèntica novel·la gòtica havia mort en el XIX, aquest llibre li farà canviar d’idea. Una novel·la plena d’esplendor i de paranys secrets on fins a les subtrames tenen subtrames. En mans de Zafón, cada escena sembla sortida d’un dels primers films d’Orson Welles. Cal ser un romàntic de veritat per a arribar a apreciar tot el seu valor, però si un ho és, llavors és una lectura enlluernadora”.
A la Biblioteca trobaràs
Carloz Ruiz Zafón
