No se sap amb certesa, però més o menys s’apunta al fet que va néixer al 1851 al Carrer Major de Tona. Tampoc se sap quan Josep Molera va deixar de ser ell mateix per a convertir-se en el personatge, encara que no són poques les fonts que apunten a la Tercera Guerra Carlista (1872-1875), on va estar a punt de ser afusellat, com a principal culpable del «clic» al seu cap. Des de llavors, Josep mai va tornar a ser el mateix i va sorgir l’excèntric xerraire *Noi de Tona.
Què va fer tan popular a aquest personatge fins al punt que avui dia es digui «sembles el Noi de Tona»?
Després de la guerra es va convertir en un rodamón de les terres catalanes, i anava de festa en festa i de fira en fira per tota la regió guanyant-se la vida amb discursos i poemes gràcies a la seva eloqüència, la seva bona memòria i la seva particular manera de ser. També es comenta d’ell que gaudia arrencant les dents a la gent. La seva figura era tan popular que va arribar fins i tot a aparèixer en una pel·lícula amb el seu nom, ‘Aventures del Noi de Tona’ (1917), dirigida per Manuel Catalán.
Però aquesta no va ser la seva única incursió en el món de l’art, ja que la productora Discos Odeon va gravar diversos dels seus discursos i també va fer de model per al quadre ‘La càrrega’ de Ramon Casas (és l’home tirat en el sòl).
La Càrrega (1899) – Ramon Casas
El Noi de Tona va morir a Barcelona al 1925, molt lluny de la fama que s’havia guanyat, sol i al carrer. Però la seva figura es va recuperar fa alguns anys, ja sigui en forma de gegant per a les festes del seu poble natal o donant nom a un premi de l’ajuntament del poble barceloní.
