El llibre del mes, Un manual de vida, d’Epictet

Comparteix

«La felicidad no consiste en adquirir y gozar, sino en no desear nada, pues en eso consiste ser libre»

El llibre que volem destacar el mes de maig és, Un Manual de vida, del filòsof grec Epictet. En un moment de convulsió com l’actual, de crisis, de problemes de salut mental, volem destacar aquest petit llibre, de poc més de noranta pàgines, on es condensa la filosofia de l’estoïcisme, el pensament d’Epictet recopilats pel seu alumne Arriano sobre el 136 dC. aproximadament. Des de la Biblioteca, sempre hem cregut, que no hi ha millor autoajuda què apropar-se a la filosofia.

A “Un manual de vida” trobareu les principals idees del filòsof grec, que cerca la tranquil·litat d’esperit. Controlar les nostres emocions i desitjos, acceptant les coses que no podem canviar, són les pautes per assolir-ho.

Com puc viure una vida feliç i plena? Com puc ser una bona persona? El secret de la felicitat i de la nostra plenitud només depèn de nosaltres; es basa en la nostra capacitat per centrar-nos en allò que podem canviar i acceptar allò que escapa al nostre control.

Una obra essencial de la saviesa que ensenya a viure parlant-nos clarament i directament sobre l’amistat, l’amor, els plaers i molts altres aspectes de la vida quotidiana.

Epictet


50 d. C. – 135 d. C.
En realitat, el seu veritable nom no ha arribat a nosaltres, ja que la paraula epiktets en grec significa “adquirit” o “comprat”, i de fet, durant els primers anys va ser esclau d’Epafrodito. Era coix, no se sap si de naixement o perquè el seu amo li va trencar la cama. Sent encara esclau, va ser deixeble del filòsof estoic romà Musonio Rufo. Després de la mort del seu amo va ser alliberat i es va dedicar a l’estudi de l’estoïcisme, però es va veure obligat a abandonar Roma quan, cap a l’any 94, l’emperador Domicià va decretar el desterrament de tots els filòsofs. Es va establir llavors a la ciutat grega de Nicòpolis, a l’Epir, on va fundar una escola filosòfica i va viure fins a la seva mort. Epictet, un esclau, conforma, juntament amb Marc Aureli, un emperador, i Sèneca, un filòsof i polític, la tríada dels grans filòsofs de l’anomenat estoïcisme nou, el període més fructífer de l’escola estoica, fundada el 301 aC en Atenes. L’estoïcisme, la finalitat última del qual és la recerca de la felicitat per mitjà de la saviesa i la virtut, acabaria convertint-se en una de les doctrines més influents de la història.

«Si no tienes ganas de ser frustrado jamás en tus deseos, no desees sino aquello que depende de ti»

«No pretendas que las cosas ocurran como tú quieres. Desea más bien que se produzcan tal como se producen y serás más feliz»

També et pot interessar