Dones trencades, presentació del llibre de Francesca Reche

Comparteix

El 20 de desembre a les 19 h, la Biblioteca acollirà la presentació del llibre autoeditat Dones trencades, de l’autora Francesca Reche Garcia. Una novel·la ambientada a Girona que ens apropa a la lluita d’una dona per canviar la vida que li han marcat, que cerca la llibertat en un món d’homes. 

Dones trencades és la meva primera novel·la editada. La vaig escriure amb molta força, vaig passar molts dies i moltes nits sense descansar pensant si feia bé o no en deixar que el meu somni, el meu secret prengués vida, fins que es va morir un company de l’escola, en Nacho, una bellíssima persona, en l’últim sopar que van fer, el que tots sabíem que ell ja no hi seria en cap més, em va agafar de la mà, va clavar els seus ulls blaus en els meus i em va dir que sabia que jo tenia alguna cosa a dins però que la por, la vergonya no em deixava treure-ho, «només tens aquesta oportunitat, demà no saps on seràs.» Em va fer un petó a la galta i, encara no un any després, ens va deixar. A mi em va donar la força per estar fent això, el meu somni. El vull compartir amb tu, Nacho, espero que passis una bona estona des d’allà on siguis”.

Sobre Dones trencades

Per què no puc decidir jo sobre la meva vida? Aquesta i moltes preguntes eren les que feien que la Teresa es rebel·lés contra el destí que els seus pares li havien triat. Era la pubilla de casa seva i l’havien promès amb l’hereu de Font de Martí, un important mas de la Garrotxa. La seva opinió no comptava, no podia decidir, però tenia prou voluntat i fermesa per a buscar-se un lloc en el món d’homes que li havia tocat. El seu sogre era un home poderós i acostumat a fer la seva voluntat, la Teresa se l’havia de guanyar per poder mantenir-se fora del que li pertocava com a dona. A Font de Martí va perdre molt, però es va fer una dona forta, malgrat el rastre de llàgrimes que va marcar el seu camí.

Sobre Francesca Reche
 
La Francesca Reche pateix Fibromiàlgia, Fatiga crònica i Sensibilitat Química Múltiple. Durant l’època més dura d’aquesta malaltia va decidir que no volia ser una víctima passiva, així que es va reinventar. Va decidir ser allò que sempre havia volgut ser i no qui els altres volien que fos. I es va llençar a publicar una de les seves novel·les curtes. Cap editorial li va voler publicar, això no la va desanimar, ans al contrari, es va dir que si ho havia de fer sola, ho faria. I ho va fer, En la primera edició hi va haver tot d’errors per culpa de la malaltia i de la inexperiència. Es va sentir molt malament, l’escriptura era molt important per a ella. Ara, amb Círculo Rojo, espera haver millorat suficient per a continuar creixent.

També et pot interessar