Vindicarem la nit
i la paraula dona
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament
—
i la paraula dona
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament
—
Maria-Mercè Marçal
Des de fa més d’un segle, el 8 de març se celebra el Dia Internacional de la Dona. Un dia que ens recorda la lluita del moviment feminista, l’inici d’un camí per la lluita a favor dels drets de les dones, d’un moviment a favor de la igualtat i de la justícia.
Un moviment que ha tingut un paper clau, per a les dones i per a la societat
en general, a l’hora d’aconseguir fites socials i polítiques, des del
dret de vot o a l’educació, fins a les lleis d’igualtat o
de violència de gènere. No es pot entendre el món modern i contemporani sense
tenir en compte aquest moviment, sigui en un sentit emancipador, des de les
feministes il·lustrades del segle XVIII a les activistes sufragistes del XIX, tot acompanyant d’altres moviments polítics i socials (anarquisme,
socialisme, etc.), o en el sentit de presa de consciència del fet de ser
dones.
En aquest marc de record i reivindicació la Biblioteca dedica l’exposició del mes de març a donar veu a les “joves” poetesses, i us convida a inscriure-us a la trobada literària amb Sònia Moll, el 29 de març a les 18.30h.
Tona ha preparat un munt d’activitats, des de l’Ajuntament, amb serveis com el Punt Jove, el Camp de les Lloses, la Biblioteca o des d’entitats com l’Associació feminista Donaveu, l’Associació Tona d’Idees… Des d’exposicions, passant per activitats artístiques amb la creació d’un mural, tallers, conferències, espectacles, documental o trobades amb escriptores.
Per a qui no va tenir l’oportunitat de veure’l, us recomanem el documental “Sense ficció”, De què es queixen les dones?,
que es pregunta: com estem ara les dones? Vivim ja en una igualtat
real? Un documental dedicat al moment actual de la lluita feminista i
els drets de les dones.
Una mica d’història
El feminisme és un moviment social que té més d’un segle de vida. A finals dels anys seixanta es quan neixen a Catalunya les
primeres organitzacions de dones, dins i fora dels partits polítics, que
comencen a conformar el que seria el Moviment Feminista tal com s’entén avui.
Fins a l’any 1975, el Codi Civil espanyol establia que no podien signar contractes:
Els menors d’edat
Els bojos i dements
La dona casada
Les
organitzacions de dones que s’havien creat durant l’etapa republicana i
que havien arribat a assolir drets fonamentals, com el sufragi, divorci
i avortament, van quedar reduïdes a la mínima expressió, amb l’excepció
de les adeptes al règim com és el cas de la branca femenina d’Acció
Catòlica o l’omnipresent Secció Femenina lligada per decret al
“Movimiento Nacional”.
La Secció Femenina va monopolitzar el
discurs oficial de la dona durant quatre dècades, fent escoltar la seva
veu com si fos la de totes les dones de l’Estat espanyol.
Durant el franquisme, una dona separada legalment podia:
Ser perseguida per adulteri
Enviada a la presó
Li podien prendre els fills
El
marit podia matar la seva dona si era descoberta en “delito flagrante”
i, únicament, rebia una pena de sis mesos de “destierro”.
Les dones van patir una doble repressió durant el franquisme
Les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, el juny de 1976, van trencar el silenci després de molts anys de dictadura.
En
aquella dècada, les reivindicacions se centraven en l’educació i el
sexisme, l’abolició de les lleis que generaven discriminació, la
legalització dels anticonceptius, el dret al propi cos, l’erradicació de
la prostitució, la defensa de les prostitutes i l’amnistia per a les
dones empresonades per delictes específics.
Els grans canvis
legislatius i la creació d’un feminisme més institucional, a la dècada
dels vuitanta, tot i suposar un gran avenç van ser insuficients per
assolir la transformació social profunda que buscava el moviment amb
accions com, per exemple, la introducció de la coeducació al sistema
educatiu.
A la Biblioteca trobaràs