Combatiu i dissident, mor l’historiador Josep Termes

Comparteix

El 9 de setembre va morir l’historiador Josep Termes i Ardèvol (Barcelona, 1936), fins a l’últim moment va mantenir el seu esperit lliure i crític. Feia pocs mesos que havia publicat una voluminosa obra sobre l’anarquisme.

Termes va estudiar Lletres (1957-62) a la Universitat de Barcelona, on es va especialitzar en història contemporània, al mateix temps que ingressava en el PSUC, partit que va abandonar el 1974 per les discrepàncies que mantenia dins el comitè d’intel·lectuals. Va mostrar-se, d’aleshores ençà, fortament crític amb el dogmatisme marxista. A recer de l’obra de Casimir Martí, Orígenes del anarquismo en Barcelona, va començar a estudiar el moviment obrer, particularment l’anarquista, a la Catalunya i l’Espanya dels segles XIX-XX. Aquesta dedicació, iniciada a la tesina (1965) i continuada a la tesi (Anarquismo y sindicalismo en España. La Primera Internacional, 1864-1884, 1972), l’ha culminat fa ben poques setmanes amb una voluminosa obra de síntesi publicada per l’Avenç: Història del moviment anarquista a Espanya, 1870-1980 (edició en castellà a RBA).

Cofundador de la revista Recerques (1970), Termes va estar vinculat des de la seva aparició a L’Avenç (1977). La seva obra s’ha caracteritzat per la voluntat de revisar algunes de les interpretacions sobre la història contemporània de Catalunya, i en particular sobre el caràcter burgès del catalanisme, a partir sobretot d’una ponència que va presentar el 1974 al Col·loqui d’Historiadors sobre “El nacionalisme català. Problemes d’interpretació”, llavor dels seus estudis sobre el catalanisme popular, al qual va retornar en llibres com Les arrels populars del catalanisme (1999) i altres.

A la Biblioteca trobareu:

La Catalanitat obrera: la República Catalana, l’Estatut de 1932 i el Moviment Obrer. Barcelona: Afers, 2007

La Guerra Civil a Catalunya (1936-1939). Barcelona: Pòrtic, 2008


També et pot interessar