El divendres, l’educadora social, Iris de Melo Bueno, va presentar en una sala plena el seu treball final de màster, que es preguntava sobre com era viure a Tona essent dones i homes, lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals. Una investigació que va parlar de vides concretes, d’experiències de desigualtat i discriminació, des d’una mirada interseccional, en la mesura que tots exercim i patim discriminació.
L’autora va centrar la presentació en els resultats obtinguts, deixant d’una banda la seva anàlisi més teòrica. Ens va aproximar a la metodologia utilitzada, a l’ús de l’entrevista individual, en profunditat, de sis informants, i els mapes de relleus, que permet posar en diàleg experiències importants dels participants a l’estudi, tenint en compte els eixos: públic, domèstic, escolar i laboral i la relació amb els seus nivells de benestar.
L’estudi va mostrar per exemple com a Tona el nivell de malestar dins l’àmbit professional és major quan no es rep suport per part dels companys de feina, i de com en aquesta esfera s’intenta passar desapercebut. En el cas dels més joves, l’institut es percep com un espai hostil. La plaça major en tots els casos és el lloc on més se senten jutjats. A Tona s’han viscut episodis violents tot i que a vegades les persones que ho han viscut no ho expressin així, a alguns dels participants a l’estudi li han llençat pedres, d’altres tenen por de passar per determinats carrers… Una dinàmica recurrent dels entrevistats és el fet de marxar del municipi per sentir-se menys jutjats i amb més llibertat.
Iris de Melo va remarcar l’existència de l’engranatge d’un sistema d’opressió, de l’existència de qüestions estructurals que condicionen la vida de les persones que estimen i se senten d’una forma diferent de la normativitzada, més enllà de la part de responsabilitat individual a l’hora de viure’s.
