Cent anys amb Julio Cortázar

Comparteix


“…Porque, sin buscarte, te ando encontrando por todos lados, principalmente cuando cierro los ojos…”
“Ven a dormir conmigo: no haremos el amor. Él nos hará”
Total parcial: Te quiero.
Total general: Te amo.

(Rayuela)

La Biblioteca es suma a la celebració dels cent anys del naixement de Julio Cortázar, un dels escriptors que va revolucionar les lletres hispanoamericanes des dels anys 50, amb la seva obra literària.

Nascut accidentalment a Brussel·les al 1914, Julio Cortázar és un dels escriptors argentins més importants de tots els temps. Va tornar a l’Argentina al 1919, on els seus pares es van instal·lar als afores de Buenos Aires. Al 1937 va rebre el títol de professor en Lletres, i immediatament després va viatjar i treballar com a docent en alguns pobles de la província de Buenos Aires, com a Bolívar i Chivilcoy. Al 1944 es va traslladar a Mendoza, on va començar a dictar classes de literatura a la Universitat de Cuyo.

Amb la victòria de Juan Domingo Perón a les eleccions presidencials Cortázar va renunciar a la seva plaça als inicis de 1946. En aquest mateix any Jorge Luis Borges, qui dirigia Els anals de Buenos Aires, va publicar «Casa tomada», un dels contes insignes que després esdevindria la seva primera compilació de contes, Bestiario (1951).

Al març de 1950 va viatjar per primera vegada a París provinent de Pàdua (Itàlia), va suposar el seu primer grand tour o viatge europeu. Gràcies a una beca per estudiar literatura francesa va viatjar de nou a París al 1951, on va residir fins a la seva mort al 1984. A la capital francesa, va treballar com a traductor de la Unesco, labor que va exercir durant gran part de la seva vida. La publicació de «El perseguidor» en Las armas secretas (1959) va resultar ser el preàmbul del que seria la novel·la que canviaria la vida de l’argentí: Rayuela (1963). A partir de la publicació d’aquesta novel·la Cortázar va entrar a formar part activa del denominat «boom llatinoamericà» juntament amb altres autors com Mario Vargas Llosa, Carlos Fuentes i Gabriel García Márquez.

Cortázar es va caracteritzar pel seu activisme polític respecte a alguns països llatinoamericans. En particular van ser tres els països amb els quals en algun moment de la seva vida va adquirir un compromís polític: amb Cuba, on va estar per primera vegada al 1962; amb Xile, país que va visitar al 1970 i sobre el que tracta la seva novel·la El libro de Manuel; i finalment Nicaragua, on va estar per primera vegada al 1976.

A les primeres pàgines de Clases de literatura Cortázar defineix la seva vida en tres instàncies: l’estètica, la metafísica i la històrica. La primera es deixa veure en les primeres obres poètiques, on predomina un alt i hermètic estil literari; la segona té a veure amb aquelles obres on els personatges estan subjectes a la cerca com a motor vital; i l’última, la històrica, que té a veure amb el seu compromís adquirit amb la realitat política.

(Text extret de Guia per llegir a Julio Cortázar, de Camilo Hoyos)

A la Biblioteca trobaràs

Fantomas contra los vampiros multinacionales / Julio Cortázar. Destino, 2002
Los Relatos / Julio Cortázar. Alianza, 1999
Todos los fuegos el fuego / Julio Cortázar. Punto de Lectura, 2007
Cortázar de la A a la Z: un álbum biográfico / edición de Aurora Bernárdez y Carles Álvarez Garriga. Alfaguara, 2014

Per a saber més



També et pot interessar