Antonio Skármeta va néixer el 7 de novembre de 1940 a Antofagasta, Xile. Els seus pares procedien de Croàcia. Va cursar la primària al Col·legi Sant Lluís i al Col·legi Anglès de Santiago. El 1949 els seus pares van emigrar a Argentina i va viure tres anys a Buenos Aires on va estudiar a l’Escola Pública Casto Munita de Belgrano. Després van tornar a Xile on va continuar els seus estudis al liceu d’Antofagasta i després a l’Institut Nacional.En aquesta època va llegir els seus primers contes a l’Acadèmia de Lletres i el seu darrer any de secundària va ser elegit president d’aquest grup literari.
A la Universitat de Xile va cursar Filosofia alhora que assistia a les classes de l’Escola Nocturna de Teatre de la mateixa universitat. El teatre li va permetre fer els seus primers viatges, el 1959 va recórrer Bolívia i Perú amb un grup de titellaires i després va actuar en un altre grup teatral que el va portar a Argentina, Uruguai i Brasil.
I es va enrolar en un vaixell per arribar als EUA, on va viatjar per Califòrnia i fins a Mèxic. D’aquell temps daten les traduccions que va fer per a l’editorial Zig-zag de novel·les d’Hermann Melville, Jack Kerouac, Scott Fitzgerald i Norman Mailer, entre d’altres. En els darrers anys de la universitat es va exercir com a professor ajudant al Departament de Filosofia del professor Francisco Soler.
El 1964 va obtenir una Beca Fulbright per realitzar estudis de postgrau als Estats Units. Va viatjar amb la seva dona Cecilia Boisier i durant dos anys van viure a Nova York fins a acabar els estudis de literatura amb un treball sobre la narrativa de Julio Cortázar. Va obtenir el Master of Arts el 1966, aquell any van tornar a Xile i va néixer el seu primer fill Beltrán.
L’any següent va publicar el primer llibre de contes, L’entusiasme.
El 1968 va néixer el seu segon fill, Gabriel.
En aquella època va iniciar treballs esporàdics a la televisió i va participar en un programa de literatura al Canal de la Universitat de Xile anomenat Llibre obert.
Va ser el premi Casa de les Amèriques, atorgat a Cuba el 1969, el que li va valer prestigi internacional com a escriptor. Va passar una època a París però el triomf de la Unitat Popular a Xile ho va decidir a tornar a Xile on es va exercir com a professor de Literatura Xilena a la càtedra de la Universitat de Xile i Catòlica. Va col·laborar amb la revista La Quinta Roda d’Editorial Quimantú, on proposava aliar la cultura tradicional amb el món de la subcultura.
Entre el 1970 i el 1973 va participar en la reforma a la universitat així com en iniciatives de difusió cultural en sectors populars. El 1973 es va publicar el seu segon volum de contes, Tir lliure. Després del cop militar va haver d’abandonar Xile de nou, va viure a Argentina i després Portugal i Berlín on va rebre la beca del Programa de les Arts de l’Acadèmia Alemanya d’Intercanvi Acadèmic i va escriure la seva primera novel·la, Soñé que la neu cremava. A Alemanya va impartir classes a la Universitat de Bonn i va ser professor de guió a l’Acadèmia de Cinema i Televisió Alemanya.
El 1980 va viatjar a Nicaragua i va escriure el guió cinematogràfic de La insurrecció, que va filmar Peter Lilienthal. El 1985 es va publicar la novel·la Ardent paciència que, amb aquest títol i després, el d’El cartero de Neruda va ser traduït a vint-i-cinc idiomes i va donar lloc a la pel·lícula de Michael Radford El cartero i Pablo Neruda.
Des de mitjan anys vuitanta combina la seva creació narrativa amb l’escriptura per al cinema i la ràdio i les classes a diverses universitats americanes. Alguns premis i distincions com la Beca Guggenheim li van permetre dedicar-se plenament a l’escriptura i el 1989 va decidir tornar a Xile on al setembre va néixer el seu tercer fill, Fabiàn amb la seva segona esposa, Nora Maria Preperski.
Va fundar a l’Institut Goethe de Santiago el taller literari Heinrich Böll. El 1992 va crear l’espai televisiu El Show dels Llibres que el va portar a realitzar un altre programa per a tota Amèrica Llatina: La Torre de Paper. Des de maig de 2000 fins a febrer del 2003 va ser Ambaixador de Xile a Alemanya.
La seva novel·la El ball de la Victòria va ser portada al cinema per Fernando Trueba. Ha estat guardonat amb el Premi Iberoamericà Planeta-Casa de América de Narrativa.
© Escriptors.org. Contingut protegit. Més informació: https://www.escritores.org/recursos-para-escritores/19593-copias
