Manuel Baixauli és pintor i escriptor. Espiral (Columna, 1998), primer llibre que publica, és un recull de contes brevíssims on plasma les obsessions —la fugacitat de tot, la mort, l’oblit…— que ja eren presents en la seua pintura i que es reflectiran, també, en les obres posteriors. El segueixen les novel·les Verso (Premi Ciutat d’Alzira, 2001; Bromera, 2002) i L’home manuscrit (Moll, 2007). Aquesta última rep una acollida inusual per part de la crítica, amb sis premis, i esdevé, tot i la seua complexitat, un èxit de vendes. El 2010 enllesteix una nova edició d’Espiral (Proa), reescrita i depurada a fons, i el 2014 publica La cinquena planta (Proa), novel·la que rep el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i el premi Crexells. El 2016 publica Ningú no ens espera (Periscopi), un recull d’articles amb aire de dietari, acompanyat de dibuixos fets pel mateix autor.