Adéu al filòsof i amic Massimo Desiato

Comparteix

Des de la Biblioteca volem recordar al filòsof Massimo Desiato que ens va deixar el 25 d’octubre de 2013. Un amic de la Biblioteca, de la seva música i les seves pel·lícules, que ens visitava assíduament amb la seva dona, filòsofa i sociòloga, Fernanda Guevara-Riera i el seu fill Diego, durant els dos anys que van residir a Tona. Va ser l’autor del primer i únic seminari filosòfic que hem dut a terme a la Biblioteca, gràcies a la seva col·laboració desinteressada, sis sessions entorn al llibre Tecnologias del Yo de Michel Foucault.

Massimo Desiato

Massimo Desiato nascut a Itàlia, a Térmoli, va ser mestre, pensador, filòsof, columnista i conferenciant. Bona part del seu exercici com a professor el desenvolupà a la ciutat de Caracas, on va marxar amb els seus pares quan era infant. Exercí a universitats com la Universitat Catòlica Andrés Bell, Universitat Simón Bolívar i Universitat Metropolitana. Influenciat pel saber dels seus “amics” Nietzsche, Freud, Sartre, Focault, Proust, Marx i molts més, tenia la ferma convicció que era possible una autoreflexió capaç de generar societats més solidàries, justes i democràtiques. Va impartir càtedres d’Antropologia Filosòfica, Història de la Cultura, Metodologia, Filosofia Social i política, Ètica i Economia.
Massimo Desiato era un home amb moltes inquietuds: literatura, art, història, psicologia i economia, música, cinema i el futbol. Tenia una cita dominical amb l’Inter de Milà.

Gràcies a la aportació de Fernanda Guevara, que a més de tesista, amiga i colega de Massimo va compartir vint-i-un anys de complicitat intel·lectual i dotze anys de matrimoni, us oferim el poema La tierra que va escriure per a ella, la conferencia Del vidrio a la dinamita que dictà a la Universitat Autònoma de Barcelona i un article inèdit.

Per a saber més

Álvaro Martin Navarro, alumne de Massimo Desiato, parla sobre ell al seu bloc “Mi Amiga Japonesa”
Conferència de Massimo Desiato: La Avispa Sphex
Conferència de Massimo Desiato: Vattimo y el problema de la liberación
Poema inèdit de Massimo Desiato: Gatopardo
Poema inèdit de Massimo Desiato: La Tierra
Poema inèdit de Massimo Desiato: Los ojos de mi perro
Poema inèdit de Massimo Desiato: Cuando me guardo
Poema inèdit de Massimo Desiato: El valor de las palabras
Poema inèdit de Massimo Desiato: Vendrá la muerte
Poema inèdit de Massimo Desiato: Felicitá
Poema inèdit de Massimo Desiato: Io ho conosciuto
Poema inèdit de Massimo Desiato: Lunghe catene
Primer article publicat en premsa de Massimo Desiato
Article publicat en premsa de Massimo Desiato: Pensar un país
Ricordo di Massimo Desiato per Fabrizio Scanzio. Gener 2014


A la Biblioteca trobaràs

El Hombre, retos, dimensiones y transcendencia / Mikel de Viana, Massimo Desiato, Luis de Diego. Universidad Católica Andrés Bello, Centro de Estudios Religiosos, 1993

Nietzsche, crítico de la postmodernidad / Massimo Desiato. Monte Ávila Editores Latinoamericana. Instituto de Estudios Avanzados. Cátedra Unesco de Filosofía, 1998


La flor crece y se agosta
el ala de verano brilla y pasa.
Y quién podrá decir
que las sombras no huelen a donfiego y a
mar?
La evocación perdura
no la vida.
Sea fragancia el tiempo del no ser
y claridad su reino.

Y claridad su reino
José Agustín Goytisolo
Barcelona, 1928-1999



Massimo Desiato i el seu fill Diego, a l’exterior de la Biblioteca Caterina Figueras de Tona

També et pot interessar