Amb motiu del Dia Internacional dels Treballadors, l’1 de maig, la Biblioteca romandrà tancada. Tanmateix, us informem que reobrirem amb normalitat el divendres 2 i el dissabte 3 de maig, seguint el nostre horari habitual.
Aquesta jornada, reconeguda arreu del món com a símbol de la lluita pels drets laborals, té el seu origen en el moviment obrer de finals del segle XIX, especialment en les protestes de Chicago de l’any 1886, quan milers de treballadors van sortir al carrer per reivindicar la jornada laboral de vuit hores. Una lluita que va costar vides. L’1 de maig no és només un dia de descans, sinó també una oportunitat per recordar el passat i reflexionar sobre la dignitat, el treball i el futur de la nostra societat.
Per això, des de la Biblioteca us proposem tres lectures que ens ajuden a aprofundir en les transformacions del món laboral contemporani.
La primera proposta és el poemari La fàbrica, del poeta veí de Roda de Ter, Miquel Martí i Pol, que inclou el poema ‘L’Elionor’, una peça commovedora sobre el món del treball i la memòria obrera.
L’Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: “sí, senyor” i “bones tardes”.
La gent se l’estimava,
l’Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l’escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l’opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l’Elionor no hauria
pas sabut dir d’on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i que aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L’Elionor, d’acord amb la molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: “sí, senyor”, i “bones tardes”.
La segona proposta és l’assaig La corrosió del caràcter, de Richard Sennett, que ens interroga sobre com els canvis en el món del treball —la flexibilitat, la inestabilitat, l’exigència constant d’adaptació— poden afectar l’ètica personal, la identitat i la cohesió social. Sennett ens convida a reflexionar sobre si l’ocupació actual ens permet construir una vida amb sentit.
I finalment, Trabajo, consumismo y nuevos pobres, de Zygmunt Bauman, un llibre que analitza com el consum ha esdevingut una nova forma de control social i com les estructures laborals actuals generen noves formes de precarietat i exclusió. Bauman ens mostra una societat en què el valor de les persones es mesura sovint per la seva capacitat de consumir, més que per la seva dignitat.
Tres obres, tres mirades crítiques i reflexives, per ajudar-nos a comprendre el món que construïm.
La fotografia que il·lustra aquesta notícia pertany al fotògraf i sociòleg Lewis Hine.
