Temes locals

Salvador Gurri

salvador_gurri_tona

L’escultor Salvador Gurri va néixer a Tona l’any 1749, i va morir a Barcelona l’any 1819. Era Fill de Jacint Gurri i Costa i de Francisca Corominas i Banyeras.

Tingué una formació autodidàctica. El 1772 treballà a Santa Maria del Mar, on féu, entre altres obres, l’Assumpta. Treballà també a la Mercè (1775). El 1777 ja tenia obrador propi a Barcelona i era professor d’escultura a l’escola de Llotja (fins el 1815). Amb un Enterrament de Samsó esdevingué acadèmic de mèrit de San Fernando de Madrid (1777). Construí a Mataró (1779) el retaule major de l’església arxiprestal (destruït el 1936); hi tingué per ajudant i deixeble el jove Damià Campeny. El 1789 treballà a la Seu Nova de Lleida, on feú el retaule —destruït— de Santa Eulàlia i el lavabo neoclàssic de la sagristia (1791-1801). Treballà també a Reus. A la fi del segle féu a Barcelona les estàtues al·legòriques del Comerç i la Indústria a l’escala de la Llotja i el retaule de l’Adoració dels Reis a Sant Felip Neri. Treballà a diverses esglésies barcelonines, com la del Carme, el Pi i Sant Just i Sant Pastor, i a la de la Sang de Tarragona. Del 1803 al 1805 compartí amb Tomàs Solanes la direcció de Llotja. Va tenir entre els seus deixebles Damià Campeny i Celdoni Guixà. Fou un bon representant del barroc acadèmic.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *