Notícies

Proust al Montseny, compartir literatura en paradisos naturals

Als amants de la literatura us recomanem els tallers-seminaris promoguts per dos nòmades osonencs, Mariona Fernández i Josep M. Fontserè. A Menorca, Mallorca i el Montseny, promouen trobades amb les millors autores i autors del món de l’art, la literatura i el pensament, a través de Talleres islados.

Del 13 al 15 de març podeu gaudir del taller Proust, l’escriptor total que impartirà el professor, escriptor i traductor Lluís Maria Todó al Mas Vilar, Arbúcies, El Montseny.

Un taller-seminari que comença el divendres 13 a la tarda i conclou el diumenge 15 havent dinat. Un màxim de 16 persones poden assistir a les classes o sessions, on es comparteix també allotjament i àpats amb el professor i la resta d’assistents.

Per a més informació sobre el taller de Lluís Maria Todó i inscripcions, visita Talleres Islados.



Sobre Lluís Maria Todó

Lluís Maria Todó va néixer a Barcelona el 25 de febrer de 1950. Va estudiar filologia francesa a les universitats de Pau, París i Barcelona, on es va doctorar el 1981. Del 1975 al 1993 va ser professor de literatura francesa i teoria de la literatura a la Universitat de Barcelona. Des del 1993 és professor titular a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra, on ensenya traducció literària i literatura francesa.

Va exercir de crític musical i literari al diari La Vanguardia, de Barcelona, i de cronista a l’edició catalana del diari El País. Actualment és codirector de la col·lecció «Biblioteca Pompeu Fabra» d’Edicions Destino, especialitzada en la traducció dels grans clàssics universals al català, segons els criteris més exigents.

És autor de nombrosos articles i assaigs, més o menys acadèmics, sobre literatura i traducció, i de diverses novel·les: Els plaers ficticis (1991), El joc del mentider (1994), L’adoració perpètua (1997), El cant dels adéus (2001), Isaac i els dubtes (2003), a més d’un llibre autobiogràfic, El mal francès (Premi Josep Pla 2006).

Com a traductor, va començar de molt jove, i es pensava que, per a fer-ho, n’hi havia prou de saber una llengua estrangera i la pròpia. Ho devia fer passablement bé, perquè no li van faltar encàrrecs quasi mai. De més gran, i com Monsieur Jourdain respecte a la prosa, va descobrir que el que havia estat fent era una cosa bastant més complicada, però va procurar que llegir no li fes perdre el fet d’escriure —o el traduïr.


Per a saber més

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *