700 anys de la mort del poeta italià Dante Alighieri, apropa’t a la lectura pública que el Liceu organitza per la seva commemoració

Demà 14 de setembre el Teatre del Liceu organitza una marató literària per a commemorar els 700 anys de la mort d’un poeta cabdal de la poesia europea, Dante Alighieri. Dotze hores de lectura ininterrompudes de la Divina Comèdia, que podràs veure a través del canal de youtube del Liceu.

Des de la Biblioteca t’animem que t’aventuris també en la lectura d’aquest text universal i atemporal, sense marató. El tens disponible a la Biblioteca. Una obra que entre altres coses realitza una crítica del materialisme i a la immoralitat de l’exercici del poder incontrolat.

La Divina Comèdia narra el viatge de Dante, l’any 1300, al regne cristià d’ultratomba. El text és una travessia plena d’obstacles, poesia i lliçons de vida. Un pelegrinatge de l’autor per l’Infern, el Purgatori i el Paradís, guiat per Virgili i amb la intermediació d’una bella dama florentina, Beatriu, que es converteix així en mite de la poesia amorosa. Aquesta obra reuneix la cosmovisió grecoromana i la cultura cristiana, recapitulant la història del món. Un viatge cap a la redempció que abasta tot l’argument existencial, des de la creació de l’home fins al seu destí final, la divinitat. Dante va completar la Divina Comèdia poc abans de la seva mort en 1321. La Divina Comèdia és un dels grans textos de la cultura europea, eternament reinterpretat i que continua inspirant a infinitat d’artistes (Salvador Dalí, Sandro Botticelli i Mœbius, per nomenar alguns).

Dante Alighieri (1265-1321), pare de la llengua italiana, va invertir dotze anys de la seva vida a escriure la Divina Comèdia. Dos fets biogràfics -la mort de la seva estimada Beatriu i l’exili de la seva ciutat, Florència- li van sumir en un estat d’incertesa i desil·lusió que només va aconseguir superar a través d’una poesia que va esdevenir, base de la literatura al·legòrica medieval.

Dante Alighieri va néixer a Florència l’any 1265 en el si d’una família pertanyent a la burgesia guelfa. L’any 1290 va morir el seu amor platònic, Beatriu Portinari, de qui s’havia enamorat als nou anys. En el moment de la seva mort, Beatriu estava casada amb Simone de Bardi.
Destrossat per la notícia, Dante es va llançar a un desenfrenament sexual amb un bon nombre d’amants, contraient matrimoni un any després amb Gemma Donati, amb qui portava promès en matrimoni per imposició paterna des de l’any 1277.

Molt compromès en assumptes polítics, va ocupar càrrecs importants en la diplomàcia i magistratura de Florència. Després del control de la ciutat per part dels seus oponents polítics va haver d’exiliar-se de Florència sota pena de mort si tornava a la ciutat. La seva esposa va romandre a Florència i mai va tornar a coincidir amb Dante.

Desencantat amb les intrigues polítiques, i després d’alguns anys de lluita, es va traslladar a Verona i posteriorment a altres localitats del nord d’Itàlia.
L’any 1316 es va produir una amnistia, convidant a Dante a tornar a Florència. L’escriptor va rebutjar l’oferiment i va fixar la seva residència a Rávena, on va morir el 14 de setembre de l’any 1321, a l’edat de 56 anys.

Amb l’inici del curs escolar, la Biblioteca canvia d’horari

El dilluns 13 de setembre, coincidint amb l’inici del curs escolar, la Biblioteca modifica el seu horari. Per posar les coses fàcils, només una cosa varia, en lloc de trobar les portes obertes els divendres al matí, ara podreu visitar-nos de nou, els dissabtes al matí de 10-13.30 h.

L’horari de la Biblioteca fins al 24 de juny és:

Tardes de dilluns a divendres

15 h – 20 h

Matí dimecres

10 h – 13.30 h

Matí dissabte

10 h – 13.30 h

La fotografia que il·lustra aquesta notícia pertany al fotògraf barceloní Xavier Miserachs. Una classe de gimnàs en una escola a Barcelona el 1967. Des de la Biblioteca et recomanem vivament el seu llibre «El criterio fotográfico» (Omega). Una obra que recull part del seu pensament sobre la fotografia i el seu ofici, des de l’opinió del fotògraf professional, allunyada dels teòrics del medi i de la visió artística de la fotografia.

Relats del buscador, vine a escoltar contes per adults, de cultura oriental, amb el filòsof Guillem Gallifa

El pròxim 14 de setembre a les 18.30 h la Biblioteca s’estrena amb la primera activitat del semestre. Us convidem a participar en la presentació del llibre, Relats del buscador, i a escoltar les narracions que el seu autor, el filòsof Guillem Gallifa, realitzarà d’alguns dels contes. Unes històries que provenen majoritàriament de cultures orientals, que tracten sobre la recerca perenne de l’home vers la resposta al misteri de la Vida.

Inscriu-te per a participar.

Guillem Gallifa va estudiar Filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Més tard, va descobrir la tradició oriental, i va quedar fascinat pels seus contes i narracions (hinduisme, taoisme, budisme…). D’aquesta descoberta, de la investigació i de la seva recerca constant, ha sorgit una col·lecció d’històries compilada al llibre «Relats del Buscador». El punt de partida de la seva tasca com a divulgador de contes i de cultura oriental, així com de conferenciant i tallerista.

Actualment combina la seva tasca educativa amb nens i joves amb la presentació del programa televisiu «Filosofades«, emès a Canal Taronja, i del programa radiofònic «La Perla dins del Conte» a Ràdio Vic.

Guillem Gallifa és membre d’ANIN (Associació de Narradors i Narradores de Catalunya).

Du a terme conferències sobre orientalisme i filosofia i és coorganitzador, juntament amb Sergi Pérez, de la «Passarel·la Sòcrates». Des del 2017 és un dels membres de l’equip de formadors de l’Akademia de Vic, projecte d’educació alternativa ideat per Borja Vilaseca.

Inscripcions

Un dia, dues veus. Presentació dels llibres, Caixes plenes…, o buides de Núria Vendrell i Atrapat, de Josep Maria Arnau

El pròxim 23 de setembre a les 18.30 h esteu convidades a una presentació de llibres a dos veus. L’escriptora Núria Vendrell autora de Caixes, plenes…, o buides (Autoeditat) i l’escriptor Josep Maria Arnau autor de Atrapat (Témenos edicions), ambdós formats a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, parlaran dels seus llibres i també del procés d’escriptura i del motiu que els ha portat a ella, del gènere del conte i del microrelat, del procés creatiu i de la construcció d’històries, de xarxes socials i concursos literaris en l’experiència de l’edició. Sentirem també les seves veus al llegir petits fragments de les seves obres. Una trobada que no t’hauries de perdre, si t’agrada la lectura o l’escriptura.

Si vols participar en aquesta trobada literària, inscriu-te.

Núria Vendrell Ventayol, autora de Caixes plenes…, o buides (Autoeditat), té com a pilars fonamentals a la seva vida: família, activitat professional, espiritualitat i voluntariat. Entén que la vida s’equilibra sobre aquestes bases i, per tant, procura mantenir la inquietud de cultivar-les totes.
Formada en ciències polítiques i socials és una apassionada del cant, la fotografia i la muntanya. Exerceix com a mestre Mestra del Taller d’Escriptura Creativa d’Òmnium Cultural Eixample. Dedica part del seu temps com a voluntària a Llar de Pau, entitat dedicada a dones socialment excloses.
Com a alumna de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès des de l’any 2016, ha seguit l’itinerari de narrativa en l’especialitat de Conte.

Josep Maria Arnau de Bolós (Barcelona, 1954) és metge. Ha exercit a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i l’Hospital Universitari de Bellvitge, i ha estat professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat de Barcelona. S’ha format a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Escriu microrelats i contes. Els seus textos han obtingut diferents reconeixements (Wonderland, La Microbiblioteca, Relatos en Cadena) i han estat publicats en llocs web referents dins el camp del relat breu i en diverses antologies. El 2018 va ser finalista del XXI Premi TINET de Narrativa Curta amb el conte «L’Àngela», publicat en el recull col·lectiu Geografies de l’absència i altres contes (2019). Atrapat és el seu primer llibre (Témenos Edicions).

Inscripcions.

La programació del Club de lectura 2021-22 ja està aquí

El pròxim divendres 8 d’octubre a les 18.30 h inaugurem la nova temporada del club de lectura, amb la visita de l’escriptor valencià Joan Benesiu. Una trobada literària que ens permetrà endinsar-nos en l’obra, «Serem Atlàntida» (Periscopi, 2019), guardonada amb el Premi Ciutat de Barcelona 2020.

El Club de lectura és un espai de trobada que ens permet compartir impressions sobre una lectura, parlar d’històries, personatges, emocions. Un diàleg obert a totes les opinions.

Per a les persones que senten curiositat i volen participar dir-vos que l’activitat és gratuïta, només cal inscriure’s. Una vegada al mes, el primer dijous a les 18.30 h, ens reunim per a compartir una estona del nostre temps, al voltant d’un llibre.

Us deixem amb la programació 2021-22, escollida entre els integrants actuals del club, a través de les seves propostes i votacions. A la Biblioteca trobareu exposats els llibres, sota l’epígraf «Els llibres dels clubs lectors».

8 OCTUBRE / 18. 30 H

Serem Atlàntida / Joan Benesiu

Comptarem amb la visita de l'autor

Som simples observadors d’un simulacre creat per guiar-nos durant la nostra existència? Aquesta és la pregunta que es planteja el nostre narrador quan coneix Mirko Bevilacqua, un home extravagant i procliu a trobar-se de manera intermitent i clandestina amb Clara, una jove que té cura d’una vella i elegant dama croata. La coneixença d’aquesta enigmàtica tríada submergeix el lector en una recerca atzarosa sobre l’autenticitat que el portarà a trepitjar els territoris de l’antiga Europa, on els espais de memòria resisteixen per no convertir-se en escenaris de la societat de l’espectacle.

Utilitzant tots els recursos que li permet la narrativa, Joan Benesiu dibuixa la relació entre identitat i territori, posant el focus en el concepte de desarrelament històric i moral. Amb la nostàlgia com a aliada revisita la idea de frontera per demostrar els perills de transformar-nos en testimonis externs de la història.

4 NOVEMBRE - 18.30 H

El Rossinyol / Kristin Hannah

ARA llibres, 2012. 

La història de dues germanes a la França ocupada per l’exèrcit nazi es converteix en una apassionada lloança a la valentia i la resistència de les dones franceses durant la Segona Guerra Mundial. Una èpica història d’amor i lluita per la llibertat, un homenatge colpidor.

1940, les tropes de Hitler han ocupat França. Amb els soldats francesos morts al camp de batalla o empresonats pels alemanys, les dones són les úniques que poden fer front a la nova situació, però qualsevol petit acte de rebel·lia és castigat amb la mort.
En aquest context dramàtic, les germanes Isabelle i Vianne saben que han d’oblidar les seves diferències. En temps de guerra, quan la vida sembla que ha perdut valor, els petits gestos poden ser decisius: i si el vol d’un rossinyol pogués ajudar a aixecar una nació?
Una narració captivadora sobre els estralls de la guerra que ens enfronta al passat recent d’un continent forjat amb sang i llàgrimes i que ens mostra una cara de la Història sovint menystinguda: la guerra viscuda per les dones.

2 DESEMBRE - 18.30 h

Amor i no / Alba Dalmau

Angle Editorial, febrer de 2021

Una parella jove se separa. S’havien conegut a Roma i allà havien viscut la seva història d’amor, que ara acaba. O potser no. Potser pot haver-hi amor després de l’amor. Ell, Yngve, trobarà la seva vocació en el món artístic. Ella, Carme, viurà vinculada al món de l’òpera. L’un i l’altre es necessitaran al llarg dels anys i trobaran maneres de ser-hi presents, de comunicar-se i de veure’s. Es retrobaran a la ciutat d’ell, Estocolm; a la ciutat d’ella, Barcelona, o en qualsevol altre racó del món. I tindran altres amors, formaran famílies, tindran fills, reviuran el vertigen de la passió i el desencís, exploraran nous sentiments com noves terres per descobrir… Però sempre mantindran el caliu de l’altre, com un foc latent.

Amb l’estil plàstic i cinematogràfic que la caracteritza, Alba Dalmau desplega amb mestria l’evolució d’una relació poc convencional que qüestiona els tòpics de l’amor.

13 GENER - 18.30 H

Beltenebros / Antonio Muñoz Molina

Seix Barral, 1997

L’ambigüitat de la traïció és el motor d’una intriga policíaca que constitueix el tema aparent de Beltenebros. No obstant això, el que en realitat encobreix és transitar dels personatges per una fascinant galeria de miralls on es reflecteixen l’amor i l’odi, el passat i el present, la realitat i la ficció, en un trepidant clraboscurs de tall cinematogràfic que manté al lector sota la seva hipnosi fins a l’última línia del llibre.

Convocat per una organització comunista subversiva, Darman, antic capità de l’exèrcit republicà exiliat a Anglaterra, torna a Madrid per a executar a un suposat traïdor a qui no ha vist mai. En els llòbrecs escenaris de la clandestinitat, emprèn amb desgana un periple trepidant darrere de la seva víctima del qual una misericordiosa cabaretera, viva imatge d’una dona a la qual va estimar, tractarà de desviar-lo.

3 FEBRER - 18.30 H

Ara que estem junts / Roc Casagran

Columna, setembre del 2019

«I, des d’aquell dia, aquella cabanya rudimentària la vam anomenar La Mansió. Va ser una manera d’aprendre que contra l’horror només ens queda l’humor, i com que en aquella platja tot era horror, tot va passar a ser humor. Humor negre, és clar. I dels soldats que ens vigilaven en dèiem «els nostres protectors», i de la sorra, «el nostre llit d’hotel», i del mar, «la nostra banyera»». Ara que estem junts explica la separació de dos germans bessons per la Guerra Civil. Una mirada diferent sobre l’exili i la vida al camp de refugiats d’Argelers. Ara que estem junts és també una història d’amor.

3 MARÇ - 18.30 H

Al far / Virginia Woolf

Lumen, 2011

Basada en la mateixa infància de l’autora, Al far conta la història de la família Ramsay durant les seves visites en el període d’entreguerres a la casa d’estiueig que té a l’illa escocesa de Skye. En les seves pàgines, el rumor de la mar, la presència insomne del far, la guerra, la mort, l’erotisme i el pas del temps s’entremesclen en una llarga conversa formant un onatge de símbols, paraules i imatges.

Considerada una de les obres mestres de la literatura del segle XX i una de les cent millors novel·les en llengua anglesa, amb la qual el gènere va prendre nous rumbs, Al far va ser per a Virgínia Woolf la seva creació literària més valuosa.

7 ABRIL - 18.30 H

Prohibido nacer / Noah Trevor

Blackie Books, 2017

La meva mare m’estimava tant, que va haver de tirar-me d’un cotxe en marxa perquè fugís. – El meu pare m’estimava tant, que quan passejava amb mi ho feia pel carrer de davant, sense mirar-me. El meu pare era suís, molt blanc. La meva mare era xhosa, molt negra. I, segons les lleis de l’apartheid, per ser de races diferents tenien prohibit fer l’amor. Però pel que sembla ho van fer… perquè vaig néixer jo. El pitjor que podia haver fet.

Trevor Noah (Johannesburg, 1984) va néixer en una família pobra en la violenta Sud-àfrica de l’apartheid. Dues dècades després, és la nova estrella de la comèdia política als EUA i el principal assot de Donald Trump. «Trist, divertit, esquinçador i irresistible. Un relat inoblidable sobre una infància en l’apartheid… i una carta d’amor a una mare excepcional.» Michiko Kakutani, ‘The New York Times’

5 MAIG - 18.30 H

Como polvo en el viento / Leonardo Padura

Tusquets Editores, setembre 2020

El dia no comença bé per a Adela, jove novaiorquesa d’ascendència cubana, quan rep la trucada de la seva mare. Porten enfadades més d’un any, perquè Adela no sols s’ha traslladat a Miami, sinó que viu amb Marcos, un jove de l’havana nouvingut als Estats Units que l’ha seduït per complet i al qual, pel seu origen, la seva mare rebutja. Marcos li explica a Adela històries de la seva infància a l’illa, abrigallat per un grup d’amics dels seus pares, anomenat el Clan, i li mostra una foto de l’últim menjar en què, sent ell nen, van estar junts vint-i-cinc anys enrere. Adela, que pressentia que el dia s’anava a torçar, descobreix entre els rostres a algú familiar. I un abisme s’obre sota els seus peus.Com a pols en el vent és la història d’un grup d’amics que ha sobreviscut a un destí d’exili i dispersió, a Barcelona, en l’extrem nord-oest dels Estats Units, a Madrid, a Puerto Rico, a Buenos Aires… Què ha fet la vida amb ells, que s’havien estimat tant? Què ha passat amb els que se’n van anar i amb els quals van decidir quedar-se? Com els ha canviat el temps? Tornarà a reunir-los el magnetisme del sentiment de pertinença, la força dels afectes? O les seves vides són ja pols en el vent?En el trauma de la diàspora i la desintegració dels vincles, aquesta novel·la és també un cant a l’amistat, als invisibles i poderosos fils de l’amor i les velles lleialtats. Una novel·la enlluernadora, un retrat humà commovedor, una altra obra mestra de Leonardo Padura.

2 JUNY - 18.30 H

El Colibrí / Sandro Veronesi

Edicions del Periscopi, novembre de 2020

Aquesta és la història d’en Marco Carrera, oftalmòleg italià tocat per la tragèdia, la nostàlgia i l’esperança. La seva vida es veu marcada per grans amors, pèrdues atroces i coincidències fatals que amenacen d’arrossegar-lo en un remolí cada cop més profund. Però en Marco persisteix i lluita per mantenir-se dret i entomar les cartes marcades que li brinda el destí.

El colibrí és una novel·la irònica, brillant i sensible, d’una bellesa absoluta. Sandro Veronesi es consagra com un dels narradors italians més hàbils i profunds dels últims temps i ens ofereix un personatge tan vívid i captivador que està destinat a acompanyar-nos de per vida.
«Apassionada, fascinant i enginyosa fins al moll de l’os, ja mereix ser considerada un clàssic.» Jhumpa Lahiri

Recordem a Friedrich Nietzsche a través de sis aforismes

El que no em mata, m’enforteix.

L’home és abans de res un animal que jutja.

Els micos són massa bons perquè l’home pugui descendir d’ells.

On un no pot estimar més ha de passar de llarg.

Tota convicció és una presó.

Aquell que té alguna cosa per què viure és capaç d’enfrontar tots els com.

Aquests aforismes els trobaràs en les obres del filòsof, poeta i filòleg alemany, Friederich Nietzsche. Un 25 d’agost de 1900 la seva vida va agafar rumb cap a la no existència física. El seu pensament, la seva crítica de la cultura, la religió, la moral i la filosofia occidental continua vigent avui. Ha influit en nombroses generacions de teòlegs, antropòlegs, filòsofs, sociòlegs, psicòlegs, politòlegs, historiadors, poetes, novel·listes i dramaturgs.

Al llarg de la seva vida va escriure sobre temes tan diversos com l’art, la filologia, la història, la religió, la ciència. Les idees de Friedrich Nietzsche (1844-1900) –l’etern retorn d’aquest, la voluntat de poder, el superhome o la concepció dionisíaca de l’existència– van transformar la filosofia del seu temps, i continuen avui, ajudant-nos a entendre el nostre món.

Friederich Nietzsche va néixer el 15 d’octubre de 1844, en Röcken, Prússia. El seu pare, un ministre luterà, va morir quan ell tenia 5 anys, i va ser educat per la seva mare en una casa on vivien la seva àvia, dues ties i una germana. Va estudiar filologia clàssica en les universitats de Bonn i Leipzig, i va ser nomenat professor de filologia grega en la universitat de Basilea amb tan sols vint-i-quatre anys, convertint-se en l’individu més jove que ocupava la càtedra de filologia clàssica. La turmentada existència d’aquest pensador, marcada per la malaltia i l’enfonsament final en la bogeria, il·lustra la solitud del geni romàntic.

A la Biblioteca trobareu una representació de la seva obra i també de la destacable influència que va exercir sobre Nietzsche el filòsof alemany Arthur Schopenhauer.

Recordem a la víctima més famosa de la guillotina, Maria Antonieta, de la mà de Stefan Zweig

Un 23 d’agost de 1755 naixia a Viena Maria Antonieta, filla de l’emperador austríac Francesc I i de María Teresa. El maig de 1770, amb catorze anys, va contreure matrimoni, amb Lluís XVI de França. Aquesta efemèride ens permet apropar-vos el magnífic retrat que l’escriptor i pensador Stefan Zweig va fer d’ella. Un quadre meravellós sobre la víctima més famosa de la guillotina: la seva tempestuosa arribada a Versalles, la frustració davant la fredor del seu espòs, el seu apassionat romanç amb el comte Von Fersen i, finalment, el caos i el terror que la revolució va portar amb si.

Stefan Zweig (Viena, 1881 – Petrópolis, el Brasil, 1942) va ser un escriptor enormement popular, tant en la seva faceta d’assagista i biògraf com en la de novel·lista. És l’escriptor en llengua alemanya més important del segle XX; autor de nombrosos llibres de ficció caracteritzats per la seva penetració psicològica i la seva bella prosa. Va escriure també diferents obres històriques i biogràfiques a partir d’una encomiable recerca i de profundes reflexions.

Va ser un escriptor compromès amb el seu temps, que va defensar postulats europeistes i pacifistes. La condició de jueu li va forçar a l’autoexili per a fugir de l’avanç del nazisme que va acabar ocasionant la Segona Guerra Mundial. Tant les circumstàncies personals com la profunda angoixa davant l’enfonsament de l’Europa que preconitzava, li van portar a suïcidi, amb la seva esposa, al país on s’havia refugiat: el Brasil.

La seva capacitat narrativa, la perícia i la delicadesa en la descripció dels sentiments i l’elegància del seu estil el converteixen en un narrador fascinant, capaç de seduir-nos des de les primeres línies. A la biblioteca, trobaràs una bona part de la seva obra publicada.

La Biblioteca se’n va de vacances

Aprofita els darrers dies per a venir a buscar lectures per a les teves vacances, fins al 30 de juliol ets a temps. I no oblidis de demanar el teu ventall per a fer més lleugera la calor.

A partir del 31 de juliol i fins al 15 d’agost, ambdós inclosos, la Biblioteca estarà de vacances. Per primera vegada, durant tot aquest període, la bústia de retorn estarà tancada. Us agrairíem que si heu de fer la devolució de documents, ho feu a partir del 16 d’agost en què reobrim les portes. Des d’inicis de juliol, el préstec ja s’ha donat per a aquesta data.

Ens retrobem aviat, amb energies renovades.

Bon estiu i bona festa major.

Èxit de participació en la VII edició del cicle musical Al Pati, la música vora els llibres


Tres artistes i un èxit de públic. Més de 250 persones han passat pel cicle musical al pati, amb els concerts de Carla Collado, Carles Viarnès i Anna Andreu. Des de l’equip de la Biblioteca volem donar les gràcies a tothom qui ho ha fet possible, artistes, públic, Ajuntament de Tona i Tona Punt de Comerç.

Amb una programació diversa que ha passat per la cançó d’autor amb tints de reggae, rap i pop, pel viatge musical contemporani-clàssic i el folk i pop de cambra.

Malauradament només una de les actuacions es va poder oferir al pati de la Biblioteca, escenari emblemàtic per a nosaltres, per la proximitat entre llibres, públic i artistes. Els altres concerts van tenir lloc a la sala d’espectacles del municipi, la Sala la Canal, a causa d’unes prediccions meteorològiques, que finalment no es van acomplir.

Per primera vegada en set edicions, Tona Punt de Comerç, s’ha sumat a aquest cicle de concerts, obsequiant les artistes amb un lot de productes dels comerços locals, que van fer que es mostressin sorpreses, encantades i agraïdes amb aquest detall. Des de la Biblioteca estenem aquesta gratitud als comerços participants.

Encoratgem a totes aquelles persones curioses que us vau perdre els directes a què escolteu els discos d’aquesta 7a edició. El nou Ep «Despierta» i «El Caos de mi Ciudad» de Carla Collado. El minimalisme i la música contemporània amb pinzellades d’electrònica i experimentació de Carles Viarnès i el seu darrer treball “Nun” (Bankrobber, 2019). I el disc, “Els mals costums” de la cantant Anna Andreu (Hidden Track Records, 2020), confeccionat en col·laboració amb la violinista Marina Arrufat.

Com el pianista Carles Viarnès va dir en un moment de la seva actuació, celebrem la Biblioteca i la música. Gràcies per acompanyar-nos en aquesta 7a edició.

Tona Punt de Comerç se suma al cicle musical Al Pati

Fa set anys que el pati de la Biblioteca, a principis de juliol, es transforma en un espai de música en directe. Un cicle de concerts a l’estiu i a l’aire lliure, que aposta per la música feta a Catalunya, pel talent emergent combinat amb propostes més reconegudes.

Aquesta 7a edició de música vora els llibres comptarà amb les actuacions de Carla Collado (5 de juliol), Carles Viarnès (6 de juliol) i Anna Andreu (7 de juliol), a les 20.30 h, al pati de la Biblioteca. Ja pots reservar la teva entrada.

Aquesta edició compta per primera vegada amb la col·laboració de Tona Punt de Comerç. Diferents establiments del municipi s’han sumat per a obsequiar els artistes amb una bossa de productes del territori.

Des de la Biblioteca volem agrair als comerços la seva participació.

Gràcies a:

Farmàcia Vilella
Llibreria Sant Jordi Tona
Can Codony
Perruqueria Font
Eines per aprendre
Ca la Rosalia
Arroba
Estil Nou Òptica
Peixos Tona
Tapisseria Chandre
Cansaladeria Puigdollers
Òptica Ausetana
La Gondola
Decoració Montmany
Robes Montse
Pinsos Oliva
Nica calçats
Farmàcia Ingrid Jaime Bofill
Peixateria Bet
Carnisseria Bruch
Carnisseria Girbau
Perfumeria Mas
9coma25