Tot seguit podeu veure un reportatge elaborat per Informe Setmanal, on Marcelino Camacho rep l’homenatge del sindicat CC.OO. pel que va lluitar i al qual va dedicar tota la seva vida. El sindicalista i la seva dona, Josefina Samper, viatgen al seu poble natal i repassen tota la seva vida.
Apunts biogràfics
Marcelino Camacho, fill d’un ferroviari afiliat a UGT, va nèixer el 21 de gener de 1918 a Osma La Rasa (Sòria). Als 16 anys ja va començar a organitzar un sindicat, i a participar en el Partit Comunista d’Espanya, al que es va afiliar amb 17 anys. Un any després va arribar la Guerra Civil, i participa al costat del seu pare i altres ferroviaris, ajudant a descarrilar al seu poble la locomotora 531 per bloquejar la comunicació de les tropes franquistes. Finalitzat el conflicte va ser detingut a Madrid i va començar un pelegrinatge per la presó i grups de treball forçats fins que va escapar al 1943 al Marroc francés; i un any després, a Algèria.
No va tornar a Espanya fins a 1957, ja casat amb Josefina, la seva companya inseperable. El mateix any va començar a treballar d’oficial fresador a Perkins Hispania i va reprendre el seu treball sindicalista des del primer moment.
En un país sense llibertats com l’Espanya franquista, la lluita sindicalista va tornar a portar Camacho a la presó, al 1966. Va sortir aviat, malgrat que va tornar a ser detingut a l’any següent.
La democràcia li va retornar la llibertat i va treure de la clandestinitat al seu sindicat, del qual va ser elegit secretari general el 1977. El mateix any va esdevenir diputat de les corts constituents pel PCE, càrrec que va repetir el 1979.
