Mor el poeta-músic Javier Krahe

Comparteix

Ens ha deixat el cantautor Javier Krahe, artista indòmit, àcid, mordaç i humorístic, que va tenir com a un dels seus grans referents a Georges Brassens. 

Javier Krahe va néixer a Madrid, el 30 de març de 1944. S’inicia a la música de forma amateur a la fi dels anys seixanta escrivint lletres per al seu germà Jorge. Després de treballar més d’una dècada en una agència de publicitat, debuta professionalment a la música al 1979. Al novembre d’aquell any, Joaquín Sabina, a qui havia conegut mesos abans i amb qui compartí alguns concerts, el va convidar a cantar amb ell en una sèrie de d’actuacions programades en un local madrileny anomenat La Mandrágora. Després de l’èxit de Krahe quan interpretava el seu ‘Marieta’, versió del tema ‘Marinette’ de Georges Brassens, va estar durant un any compartint escenari amb Sabina un parell de vegades per setmana. A ells es va sumar Alberto Pérez.

Al 1980, Krahe va gravar el seu primer disc, Valle de llàgrimes, per a la discogràfica CBS, al que va seguir al 1981 La Mandrágora, gravat al costat de Sabina i Pérez al local madrileny on actuaven. Poc després, la petita pantalla els va donar la popularitat al participar totes les setmanes a l’espai “Si jo fos president”, que dirigia i presentava Fernando García Tola. El trio, d’actuar en un petit local bohemi madrileny, passa a fer-ho davant de dinou milions d’espectadors cada setmana, en directe en televisió. El trio es va embarcar en una gira de concerts, fins a la seva ruptura.

Al 1986 la seva cançó ‘Cuervo ingenuo’, un atac al PSOE pel seu canvi de postura sobre la permanència d’Espanya a l’OTAN, va ser censurada a TVE.

Krahe també va ser fundador, al costat del Gran Wyoming, Pablo Carbonell, Pepín Tre, Santiago Segura i Faemino, del segell 18 Chulos: aquí era on publicava la seva obra. El seu últim treball, el directe “En el Cafè Central de Madrid” va ser editat l’any passat. Des de feia anys, l’acompanyaven als directes Javier López de Guereña a la guitarra i Fernando Anguita al contrabaix, on es sumava a vegades Andreas Prittwitz, amb saxo i clarinet.


Si me toca cantar cuando los cisnes,
si se acaba esta eterna juventud,
si la Flaca me aparta del show business,
cerrad también el pico al cerrarme el ataúd.
No digáis “se nos fue el mejor de todos”,
“malogróse el cumplido cantautor”,
“era bueno y tenía suaves modos”,
“sentado esté a la diestra de Dios Nuestro Señor”.
Mi conducta, señoras y señores,
no es perfecta, dicho sea inter nos si palmara en la fe de mis mayores
seguramente no le agradaría verme a Dios.
De los siete pecados capitales
me manejo como un artista en tres,
no hay violetas en mis juegos florales,
soberbia que se precie, o es soberbia o no lo es.
Porque más que tender a vanidoso
soy proclive al desplante de Luzbel
y si Dios, de por Sí, ya es quisquilloso,
figúrate tú el facha del arcángel San Gabriel.
Me pregunto qué tiene la pereza
para ser un pecado capital,
mas lo es y a mí, por naturaleza,
me aburre la hormiguita y la abejita y el panal.
A pesar de que un vago muy notorio
llegó a santo patrón de mi lugar,
yo tendría que hacerme el purgatorio
y eso es poner el alma de nuevo a trabajar.
Si la ira, la gula o la avaricia
son peccata minuta para mí,
de la envidia no tengo ni noticia
parece un poco raro, pero es cierto, y es así.
Aún sin ser desbocada mi lujuria,
uno, en fin, se limita a la mujer,
al obseso del papa y a la curia
les jode enormemente cuánto a mí me da placer.
Y me excluyen de sus “ego te absolvo”
y me excluyen de su Jerusalén,
cuando rinda por fin mi último polvo
tendré que decir “¡mierda!” donde hay que decir “amén”.
Y tendré que buscarme alternativas
en la nada o en la reencarnación,
ambas dos, aún con cosas negativas
sin tanto ser supremo allí en perpetua exhibición.
No digáis “se nos fue el mejor de todos”,
“malogróse el cumplido cantautor”,
“era bueno y tenía suaves modos”,
“sentado esté a la diestra de Dios Nuestro Señor”.
(Javier Krahe)


Per a saber més

Pàgina dedicada a Javier Krahe





També et pot interessar