El pròxim 1 d’octubre a les 18.30 h iniciem una nova temporada del club de lectura. Un espai de trobada per a parlar de personatges, històries i emocions. Un diàleg obert a totes les opinions que s’adaptarà de forma rigorosa a les mesures de seguretat establertes per les autoritats sanitàries i les mateixes indicacions de l’Ajuntament de Tona. En el moment de redactar aquesta notícia, podrem desenvolupar les trobades de forma presencial, mantenint la distància de seguretat, un aforament limitat i fent ús de “mascareta”.
A causa de les circumstàncies actuals i per tal de controlar tant l’aforament com les persones assistents, es fa necessari confirmar l’assistència a través d’aquest formulari, o trucant al 93 887 13 95.
Us deixem amb la programació 2020-21, escollida entre tots els integrants del club, a través de les seves propostes i votacions.
1 Octubre – 18.30 h
Dones valentes (Ara Llibres) / Txell Feixas
Un homenatge a les dones que no s’han sotmès i que estan canviant la història de l’Orient Mitjà
En aquesta regió hi ha una revolució en marxa, persistent i determinada com cap altra: comença just quan neix una nena, i continua en la seva infantesa, joventut, plenitud i vellesa. És la revolució de les dones. La seva és una lluita sense treva ni final contra el patriarcat secular que domina la política, la cultura i la societat. De vegades, la lluita és per la pura supervivència; d’altres, una lluita conscient i organitzada —política— per guanyar i defensar drets tan bàsics com el dret a néixer, el dret a avortar, el dret a una educació, a una feina digna, a defensar-te de qui et vol destruir, a conservar allò que encara no t’han pogut manllevar… El dret, en resum, a existir.
5 Novembre – 18.30 h
Petons de diumenge (Columna) / Silvia Soler
Petons de diumenge és una novel·la sobre les petites revolucions personals que milers de dones, autèntiques heroïnes quotidianes, van haver de dur a terme en aquest país per construir la seva felicitat en l’entorn hostil i asfixiant de la dictadura i la repressió religiosa. La seva protagonista, Valèria Isern, aconsegueix afermar el seu amor en un temps que estimar-se era pecat, i quan els petons que duraven una mica s’havien de reservar per als diumenges. Al voltant de la seva història amorosa, aparentment ingènua, la Valèria construeix una vida plena, intensa i sàvia. La seva història troba el contrapunt en la correspondència que manté amb la seva amiga Elisa, qui tria marxar del país per aconseguir la llibertat personal i la realització professional.
3 Desembre – 18.30 h
Visita de l’editor de Periscopi, Aniol Rafel.
Hi havia una vegada una noia que va seduir el marit de la seva germana, i ell es va penjar d’un arbre: històries d’amor (Periscopi) / Liudmila Petruixévskaia.
Intents d’establir relacions, tant depravades com sublims, al llarg de diferents etapes de la vida, tot narrat amb cruesa, miratge romàntic, sarcasme i una tendresa sorprenent.
Històries enginyoses i dolces, burlesques i corprenedores; aquestes faules realistes sobre dones que cerquen l’amor són els contes amb els quals l’autora, que ha estat comparada amb Txékhov, Tolstoi, Beckett i Poe, demostra per què és l’única autora russa en actiu indiscutiblement canònica.
7 Gener – 18.30 h
Las horas robadas (Grijalbo) / Maria Solar
Una novel·la coral que ens porta a través de la vida de tres generacions per a demostrar que no hi ha edat per a l’amor, i que quan les coses no canvien per la nostra voluntat, una cosa insospitada pot fer-les canviar. Per sempre.
4 Febrer – 18.30 h
L’hospital dels pobres (Columna) / Tania Juste
Barcelona, finals del segle XIX. L’hospital de la Santa Creu agonitza dins els vells murs medievals que li han donat aixopluc durant cinc segles. La ciutat s’està expandint més enllà de les seves antigues muralles gràcies al pla de l’Eixample. El nou segle empeny els anhels d’una nova generació de metges i artistes que volen situar el país al nivell més alt d’Europa. Plegats faran realitat el somni d’un nou hospital per als pobres de la ciutat, on la ciència i l’art es donaran la mà magistralment.
Metges i aspirants, dones pioneres, artistes i deixebles…una novel·la on els personatges proven d’aixecar la seva felicitat al temps que ho fan els murs dels pavellons modernistes del nou Hospital de Sant Pau.
4 Març – 18.30 h
Canto jo i la muntanya balla (Editorial Anagrama) / Irene Sola
Canto jo i la muntanya balla és una novel·la en què prenen la paraula dones i homes, fantasmes i dones d’aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló. Una zona d’alta muntanya i fronterera que, més enllà de la llegenda, guarda la memòria de segles de lluita per la supervivència, de persecucions guiades per la ignorància i el fanatisme, de guerres fratricides, però que encarna també una bellesa a la qual no li calen gaires adjectius. Un terreny fèrtil per deixar anar la imaginació i el pensament, les ganes de parlar i d’explicar històries. Un lloc, potser, per començar de nou; un lloc per a una certa redempció.
1 Abril – 18.30 h
La semilla de la bruja (Lumen) / Margaret Atwood
És un dilluns qualsevol de gener de 2013 i Felix passa el control de seguretat per a accedir al centre correccional de Fletcher. Els guàrdies ho miren amb simpatia i benevolència; per a ells aquest home només és el senyor Duke, un cinquantí que en les seves estones lliures es dedica a organitzar funcions de teatre amb els reclusos. L’autor triat sempre és Shakespeare, i enguany el professor els proposa La tempestat.
Felix accedeix sense problemes al recinte de la presó, portant amb si una cosa molt perillosa però impossible de detectar a través d’un escàner: són les paraules, encara vives, robustes, sonores, d’una obra on la venjança viatja a través del temps i s’instal·la en el present. De poc, assaig rere assaig, els nois de Fletcher, que potser mai abans havien sentit parlar de Shakespeare, converteixen l’obra en una cosa molt personal. Aquí es troben amb els seus fantasmes i amb alguna cosa de si mateixos que no sabien, però hi ha més: Felix, aquest professor tossut i a vegades avorrit, el dia de l’estrena de l’obra també podrà venjar-se de qui li va arruïnar en el passat.
6 Maig – 18.30 h
La memòria de l’aigua (Columna) / Montse Barderi
Aquesta és la història de tres generacions de dones: la Clemència, rossa com un fil d’or, nascuda a Bellparatge a finals del segle XIX; la seva filla Rosalia, que viurà tot el procés d’industrialització, i la Núria, neta de la Clemència, que lluitarà per tenir la formació, la llibertat sexual i l’amor que no van tenir mai la seva mare ni la seva àvia. La misèria, el maltractament, la incomunicació i la discriminació marquen les vides d’aquestes dones a la Catalunya més pobra, però també el poder de la reconciliació i de la superació determinen el destí final de les protagonistes. Una novel·la èpica i colpidora que és, alhora, el relat ocult de moltes dones. Una memòria que no s’ha d’oblidar mai.
3 Juny – 18.30 h
El corazón helado (Tusquets) / Almudena Grandes
El dia de la seva mort, Julio Carrión, poderós home de negocis la fortuna dels quals es remunta als anys del franquisme, deixa als seus fills una substanciosa herència però també molts punts foscos del seu passat i de la seva experiència en la Guerra Civil i en la Divisió Blava. En el seu enterrament, el febrer de 2005, el seu fill Álvaro, l’únic que no ha volgut dedicar-se als negocis familiars, se sorprèn per la presència d’una dona jove i atractiva, a la qual ningú havia vist abans i que sembla delatar aspectes desconeguts de la vida íntima del seu pare. Raquel Fernández Perea, per part seva, filla i néta d’exiliats a França, ho sap en canvi gairebé tot sobre el passat dels seus progenitors i avis, als quals ha preguntat sobre la seva experiència de la guerra i de l’exili. Per a ella només una història resta sense aclarir: la d’una tarda en què va acompanyar al seu avi, acabat de tornar a Madrid, i van visitar a uns desconeguts amb els quals va intuir que existia un deute pendent. Álvaro i Raquel estan condemnats a trobar-se perquè les seves respectives històries familiars, que són també la història de moltes famílies a Espanya, des de la Guerra Civil fins a la Transició, formen part de si mateixos i expliquen a més els seus orígens, el seu present. També perquè, sense saber-ho, se sentiran atrets sense remei.
