Actualment els organitzadors del Festival Internacional de Clown de Galícia, Pallasos en Rebeldía, desenvolupen el projecte FestiClown Palestina 2011, amb la intenció de construir humanitat a través de l’art, el clown, el circ i el riure. Realitzen tant activitats com accions expressives, lúdiques i creatives amb la població civil palestina, en mútua col·laboració amb els grups locals de teatre i circ.
Artistes i mestres de talla internacional com Jango Edwards, Leo Bassi, Carlo Colombaioni, Philippe Gaulier o Pepe Viyuela van apadrinar el Festiclown des del seu naixement, l’any 2001. Un esdeveniment cultural molt important pel que fa a programació i formació teatral, un intercanvi entre artistes i públic que es desenvolupa en teatres, auditoris, carrers i places, omplint d’humor els espais de la ciutat.
Per a saber més
A la Biblioteca trobaràs
Un Riu d’esperança / Kim Manresa. Barcelona: Edicions 62, 2007.
Un llibre on el fotoperiodista a través de las seva mirada ens mostra la tasca que desnvolupen Pallassos sense fronteres. Un document del que el propi autor diu: “Gràcies a la meva feina de fotoperiodista he tingut la sort de viatjar per tot el món i descobrir grans meravelles, però també grans desgràcies de la nostra societat: prostitució infantil, catàstrofes, pandèmies, pobresa i fam extremes, guerres…, provocades per l’egoisme i la indiferencia d’alguns governants. De tota manera, a cada viatge, independentment del destí, he pogut comprovar com tothom, petits i no tan petits, necessitem compartir experiències, perdre la vergonya i posar-nos el nas vermell, fer del somriure una teràpia, ja que “la millor espressió de l’ésser humà és el somriure”.
“Amb aquest llibre, i per mitjà de la meva càmera, he volgut compartir les experiències que he viscut de prop a Kosovo, Guatemala, Iraq, Palestina, Algèria, Mali i Colòmbia i reclamar que no perdem mai el somriure, aquest somriure que tothom portem a dins. Espero que potser algun dia aquest bé tan valuós serà reconegut com a patrimoni de la humanitat”.
“Amb aquest llibre, i per mitjà de la meva càmera, he volgut compartir les experiències que he viscut de prop a Kosovo, Guatemala, Iraq, Palestina, Algèria, Mali i Colòmbia i reclamar que no perdem mai el somriure, aquest somriure que tothom portem a dins. Espero que potser algun dia aquest bé tan valuós serà reconegut com a patrimoni de la humanitat”.
