Agenda

Ens visita l’escriptora Najat El Hachmi, feminisme i identitat al voltant del seu assaig, Sempre han parlat per nosaltres

El 6 de febrer a les 18.30 h emmarcat en una trobada del club de lectura, però en un acte obert a tothom, ens visitarà l’escriptora Najat El Hachmi. Parlarem sobre feminisme i identitat, a través del seu breu assaig, Sempre han parlat per nosaltres. Una trobada literària que es pot realitzar gràcies a la Institució de les Lletres Catalanes.

Sempre han parlat per nosaltres és un llibre escrit des de la ràbia i la indignació. Najat El Hachmi nascuda en un entorn en què la religió limitava les dones i les obligava a dur vel, va créixer reivindicant la seva veu i assimilant com a seves les llibertats aconseguides per anys de lluita feminista. Ara, al seu voltant, joves d’origen musulmà tornen a posar-se el vel des de petites, mentre la classe política practica eslògans benpensants sobre l’ús del hijab com a símbol de respecte cultural i, fins i tot, d’apoderament femení. Tot això és el que l’ha dut a escriure ‘Sempre han parlat per nosaltres’, poc més de 100 pàgines on crida a no renunciar a les conquestes que la dona, també la musulmana, ha aconseguit en la societat occidental. Una critica als polítics que defensen el vel com a estratègia electoralista, els d’extrema dreta que practiquen el racisme, els imams que volen implantar un islam ortodox, les feministes que porten vel o, fins i tot, les dones occidentals que decideixen abraçar la religió musulmana.

Sobre Najat El Hachmi

Najat El Hachmi va néixer al Marroc i als vuit anys es va traslladar amb la seva família a Vic, però podríem dir que ha fet de l’escriptura (i la lectura) la seva pròpia pàtria. Llicenciada en Filologia Àrab i col·laboradora en diversos mitjans, amb ‘Jo també sóc catalana’ i amb ‘L’últim patriarca’ va contribuir a visibilitzar la comunitat magribina en una Catalunya que encara no havia assumit la seva condició multicultural. Més tard vindrien l’erotisme en clau femenina de ‘La caçadora de cossos’ o els conflictes entre mares i filles a ‘La filla estrangera’. I ara, sempre inquieta i combativa, publica un assaig clar i contundent, on deixa clar que no vol que ningú parli en nom seu. 

A la Biblioteca trobaràs

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *