Notícies

El compromís polític de la poesia, recordem a Adam Zagajewski

[En el tren hacia Varsovia]
Puede ocurrir en cualquier sitio, a veces en el tren,
cuando estoy en tierra de nadie: de pronto se abren
las puertas y entran figuras olvidadas, aparece
mi pequeño sobrino que ya no vive,
pero ahora está tranquilo, sonriente,
y un poeta chino que amaba
las hojas de los árboles otoñales y la música,
estudiantes de teología de Córdoba, aún imberbes,
surgen de la nada y se enzarzan en una disputa
volviendo a la discusión sobre los atributos de Dios,
y murmura la fantástica vida como una cascada en primavera,
hasta que finalmente se extiende el insistente tono de un teléfono,
después un segundo tono, un tercero, y todo este gran mundo extraño
de repente mengua y desaparece, igual que un ratón de campo
que, al sentirse amenazado, se escurre diestramente en su secreta morada.

TAMBIÉN «VITA CONTEMPLATIVA», del llibre Mano invisible, que trobaràs a la Biblioteca.

El mateix dia en què se celebrava el Dia Mundial Poesia, el 21 de març, moria un dels poetes més destacats de l’anomenada Generació del 68 o de la Nova Ona, Adam Zagajewski.

Adam Zagajewski va néixer el 21 de juny de 1945 en Lvov, avui Ucraïna, però llavors pertanyia a Polònia. Ho va fer en l’anomenat estiu de la pau, a la fi de la Segona Guerra Mundial. La seva família va fugir de Lvov en la tardor d’aquest mateix any per a escapar del comunisme de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, URSS.

Això va convertir a Zagajewski des del seu naixement en un home fronterer, vivint entre l’exili i el nomadisme, a vegades imposat, a vegades voluntari.

Zagajewski, va créixer a Gliwice, una altra ciutat pertanyent a Polònia, i que quedaria sota la influència de l’URSS durant mig segle. A Cracòvia va estudiar Psicologia i Filosofia. A poc a poc es va fer poeta, narrador i assagista. En 1967 va participar en la revista Vida Literària i va ser membre del Grup poètic Ara. Els seus llibres van ser prohibits.

El 1972 va publicar el seu primer poemari, ‘Komunikat’, al qual va seguir la novel·la ‘Cieplo zimno’ (Calent i fred). Difonia a més les seves idees en la revista clandestina ‘Zapis’, un dels principals mitjans de l’oposició democràtica polonesa. En 1982 es va exiliar a París i a partir de llavors va començar a peregrinar, primer als Estats Units on va impartir classes a la Universitat de Houston i de Chicago. En 2002 va tornar a Cracòvia amb la seva família. Zagajewski fou també traductor al polonès d’autors com Raymond Aron i Mircea Eliade.

Una veu literària que la crítica ha definit com a música i lluminositat, que profunditza en temes com la nit, els somnis, el temps, el silenci, la mort, en “la poètica de la imperfecció de la vida”.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *