Temes locals

Balneari Ullastres

balneari_ullastres_tona

El balneari d’Ullastres i Copropietaris és el més antic de Tona. Inaugurat el 1876, depenia d’una societat formada pel doctor Antoni Bayés, metge del poble, Josep Quintanas, amo de Riambau, i Narcís Ullastres. És un edifici senzill, de planta baixa –amb dos nivells– i una planta semisoterrània. Té diverses obertures a la façana principal i una coberta a dues aigües. Com als altres balnearis, hi havia banyeres i una zona de tractament amb inhalacions. Un lloc important era la sala del pou; per fer pujar l’aigua i poder-ne beure, s’accionava manualment la bomba. De tot el conjunt també destacaven l’avinguda de plàtans i el parc annex, que acollia una pista de tennis, la primera d’Osona. El 1882 es va ampliar l’edifici amb dos cossos laterals. El balneari va tancar les portes el 1987. El 2000 l’Ajuntament de Tona el va adquirir.

El 1878 es va obrir un segon balneari a Tona: la Puda de Segalers (prop del mas Vendrell, que faria funcions d’hostal). El 1890 es va trobar la deu anomenada Roqueta, bastant a la vora del Balneari Ullastres. Entre els propietaris d’aquest establiment, per por a possibles perjudicis, i la societat de Roqueta, Simon i Montaner es va produir una disputa llarga i costosa, fins que les aigües del pou Roqueta van ser declarades d’utilitat pública.

La urbanització dels dos costats de l’antiga variant de la carretera de Vic a Barcelona (aquesta variant és dels anys quaranta del segle XIX) va anar unint el nucli originari i cèntric de Tona amb la zona d’aquests dos balnearis, Ullastres i Roqueta. Carrers i habitatges també han anat ocupant l’espai que hi ha entre el barri Codina i el centre del poble.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *