El tiempo en el que yo inventaba era un tiempo muy niño y muy frágil, en el que yo me sentía distinta: era tartamuda, más por miedo que por un defecto físico. La prueba de ello es que esa tartamudez desapareció durante los bombardeos. O así lo creo. Pero el caso es que, salvo excepciones, las niñas de aquel tiempo, mujeres recortadas, poco o nada tenían que ver conmigo. Y traigo esto a cuento para explicar —y quizá explicarme de algún modo— mi extrañeza, mi entrega total, absoluta, a esto que luego supe se llamaba Literatura. Y que ha sido, y es, el faro salvador de muchas de mis tormentas.
Fragment del discurs al rebre el premi Cervantes, 2010).
Des de la Biblioteca volem recordar a l’escriptora barcelonina Ana Maria Matute, un referent de la literatura espanyola, que ha mort als 88 anys. La seva absència quedarà compensada pel llegat que ens deixa, les seves obres i part del seu món que us convidem a conèixer. Una literatura amb majúscules destinada a tots els públics perquè el seu univers creatiu va conrear el realisme, la fantasia i la literatura infantil.
Sobre Ana Maria Matute
Ana María Matute va néixer a Barcelona el 26 de juliol de 1925, i ja des de la seva primera infància escrivia i il·lustrava els seus propis contes. Als disset anys va presentar la seva primera novel·la, Pequeño teatro, a l’editor Ignacio Agustí, però no la va poder veure publicada fins a 1954, any en què va guanyar el Premi Planeta. No obstant això, ja al 1947 es va donar a conèixer a la revista Destino amb el seu primer conte, El niño de al lado. Aquest mateix any la seva novel·la Los Abel va ser finalista del premi Nadal. Des de llavors va començar una llarga trajectòria literària repleta de premis, entre els quals destaquen, en la seva primera etapa, el Premio Gijón (1952) per Fiesta al Noroeste. Durant els anys seixanta va residir diverses temporades a Estats Units: va ser Visiting Lecturer a la Universitat d’Indiana durant el curs acadèmic 1965/66 i més tard lectora a la Universitat d’Oklahoma (Estats Units). La Universitat de Boston conserva els seus manuscrits en la col·lecció Ana María Matute.
Destacada autora de literatura infantil, va començar a escriure obres per a nens durant la infància del seu fill Juan Pablo: El país de la pizarra (1957), Paulina (1960), El saltamontes verde (1960), posteriorment les premiades El Polizón de Ulises (1965), Solo un pie descalzo (1983) o El verdadero final de la Bella Durmiente (1995), entre d’altres. Al 1996 va veure la llum per fi la gran obra de la seva vida, Olvidado rey Gudú, un univers mític fruit de les seves lectures i viatges per tota Europa, en el qual havia treballat molts anys, i on va reflectir els seus temes favorits: els contes i llegendes europeus. Era membre de la Hispanic Society of Amèrica, de Sigma Delta Pi (Societat Nacional Honoraria Hispànica, d’Estats Units), i Honorary Fellow de la American Association Teachers of Spanish and Portuguese. Al juny de 1996 va ser triada membre de la Real Acadèmia Espanyola per ocupar la butaca K, vacant després de la defunció de Carmen Conde. Va prendre possessió el 18 de gener amb un discurs titulat En el bosque. La seva obra està traduïda a més de vint idiomes.
Per a saber més
Ana María Matute: Accidents polipoétics [vídeo]. Nostromo, TVE, junio de 2011
Puértolas, Soledad. «Con Ana María». El País, 26 de junio de 2014
Ana Maria Matute a Corpus literari
Fernández, Laura. “Ana Maria Matute: Es una mala madre la literatura, pero es única“. El Cultural.es, 22 d’abril de 2011.
A la Biblioteca trobaràs
Luciérnagas. Destino, 2011
Paraíso inhabitado. Destino, 2008
Todos mis cuentos. Lumen, 2003
El Polizón del “Ulises”. Lumen, 2001
El Saltamontes verde. Destino, 2013
Puértolas, Soledad. «Con Ana María». El País, 26 de junio de 2014
Ana Maria Matute a Corpus literari
Fernández, Laura. “Ana Maria Matute: Es una mala madre la literatura, pero es única“. El Cultural.es, 22 d’abril de 2011.
A la Biblioteca trobaràs
Luciérnagas. Destino, 2011
Paraíso inhabitado. Destino, 2008
Todos mis cuentos. Lumen, 2003
El Polizón del “Ulises”. Lumen, 2001
El Saltamontes verde. Destino, 2013
