“Et deia que potser un dia desobeiràs perquè ja hauràs xocat massa cops contra el vidre de la peixera, i no voldràs que l'oceà sigui per sempre un somni inabastable. Perquè voldràs nedar a mar obert i respirar la vida tota, sense imposicions ni violències. I et farà por el desert entremig. I respiraràs aquesta por, li faràs lloc a dins, i continuaràs caminant. Beneïda sigui la serp que em va ensenyar la desobediència. Beneïda la saba dolça de la revolta que somia a tallar cadenes. Beneïdes les passeres que ens obren camí a través del desert. Beneïts els somriures, la solidaritat, les abraçades, les mans amunt. La resistència. Beneït qui desobeeixi les lleis injustes. Beneïda tu, petita, quan necessitaràs també, amb tot el cos i amb tota l'ànima, desobeir-les.”
