Notícies

34 anys sense Joan Oliver, el recordem amb el seu pas per Tona

CORRANDES D’EXILI

Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re …
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.
L’estimada m’acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya.)
Perquè ens perdoni la guerra,
que l’ensagna, que l’esguerra,
abans de passar la ratlla,
m’ajec i beso la terra
i l’acarono amb l’espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida:
l’altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d’anyorança
ans d’enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
“Com el Vallès no hi ha res”.

Que els pins cenyeixin la cala,
l’ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que batega com una ala.
Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.

Avui fa 34 anys que ens deixava el poeta i dramaturg sabadellenc, Joan Oliver, conegut pel nom de Pere Quart, amb el qual signava l’obra poètica. Des de la Biblioteca el recordem amb un dels seus poemes més emblemàtics, Corrandes d’exili, i amb el seu pas per Tona. Joan Oliver fou l’encarregat de la crida de l’Aplec del municipi l’any 1971, on Montserrat Colom fou la roseraire major. No us perdeu la seva lectura, un magnífic discurs que parla de tradició, política, societat i humanitat, amb un punt d’humor i irreverència: «Vull dir que potser sóc un nunci no gaire complaent. No sóc d’aquells que sempre fan quedar bé l’alcalde i el rector, o d’aquells altres que afalaguen sistemàticament l’auditori, tot cantant les belleses de l’indret on discursegen i les excel·lències de la gent que l’escolten. Però, en tot cas, penseu que sóc un home de bona fe.».


Joan Oliver és considerat un dels cinc poetes catalans més importants del segle XX. La seva poesia ha estat vista com la més original de totes. El seu primer recull poètic, Les decapitacions (1934), avança el que serà després la seva poesia: àgil, anecdòtica i atreta pel realisme, reflex de la traumàtica experiència de la guerra civil espanyola i l’exili, amb una visió del món desolada i escèptica. Provinent d’una família de la burgesia industrial, cofundador del Grup de Sabadell, amb Francesc Trabal i Armand Obiols, manté com a escriptor un estil marcat per la ironia contra les convencions. Com a traductor, rep a la dècada dels cinquanta, el Premi del President de la República Francesa per la versió d’El misantrop, de Molière. L’any 1970 és distingit amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. A la dècada dels vuitanta rep els premis Ciutat de Barcelona, Josep Maria de Sagarra de Traducció i el de la Generalitat de Catalunya de poesia. Però fidel al seu inconformisme i a la seva actitud crítica, rebutja la Creu de Sant Jordi.

Per a saber més

Entrevista biogràfica de Joan Oliver per Montserrat Roig, RTVE.
Joan Oliver a l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana
Joan Oliver a LletrA
Monogràfic dedicat a Joan Oliver a RTVE.

A la Biblioteca trobaràs

Joan Oliver

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *