El passat dijous 12 de gener, vam tenir l’enorme plaer de comptar amb l’escriptora Najat El Hachmi i la psicòloga, Pilar Arlàndiz, una conversa al voltant de la novel·la la Filla estrangera. Una mirada polièdrica i enriquidora sobre els personatges i la trama d’aquesta història, que transita en el procés dolorós d’haver d’escollir entre llibertat i el sentiment de pertinença. En la necessitat de ser lliures, malgrat les circumstàncies i el preu a pagar, per a continuar sentint-se vius.
Per a la psicòloga Pilar, la novel·la s’endinsa en la part emocional, el desig de llibertat i el fet d’escollir. La filla estrangera és la gestació d’una decisió. Des del primer capítol la novel·la ens acompanya en el procés d’una decisió, fins a la presa final. La protagonista al llarg del seu periple, s’intenta explicar a si mateixa. En un moment de la història, sent que no pot deixar a la seva mare. La decisió d’escollir-la a ella en lloc de mi, sigui per amor, sacrifici, lleialtat, significa escollir per a acontentar a l’altre, en lloc de per un mateix, i això acaba passant factura. Prendre decisions, sempre és agafar i alhora deixar anar.
Najat el Hachmi va escriure, la Filla estrangera, com una forma d’entendre el motiu pel qual algunes persones decideixen renunciar a la llibertat. La influència del psicoanalista i psicòleg social, Erich Fromm i la seva obra “Por a la llibertat”, va provocar-li un munt de preguntes, i la necessitat d’observar-se a si mateixa i al seu entorn. Havia tingut amigues, companyes d’escola, que havien acceptat casar-se, tenir fills, assumir les tasques domèstiques… Volia centrar la seva història en aquelles relacions en què no existeix una força evident que et coacciona, però que es dóna, sense ser explícita. La mare de la protagonista és víctima i botxí de la seva filla. La mare es deixa vèncer per la por, per la por a perdre-la, transmetent uns valors que alhora la separen més d’ella. Najat també va parlar de com en les petites comunitats els controls socials esdevenen molt més forts, infiltrant-se fins i tot en les relacions familiars, en les relacions íntimes, en la sexualitat, l’erotisme, l’amor, fins i tot com et penses a tu mateix. De forma lúcida, va expressar com la capacitat de narrar-nos es pot convertir en una resistència.
Pilar Arlàndiz vinculant amb els controls socials, va parlar dels “fils invisibles” que són les lleialtats. Sovint ens forgem amb uns valors intra-familiars, que ens fan mirar més pels altres que per un mateix. Fins que no succeeix alguna cosa que atempti contra un, serà difícil que es produeixi un revulsiu, que et faci prendre la decisió. En el cas de la protagonista la lectura, la presa i participació d’altres costums, altres realitats, i la sensació d’ofec davant la seva realitat, la portaran a prendre la decisió final. Pilar va afegir que quan alguna cosa se’ns fa insuportable, el malestar ens parla passant al cos, passant a un símptoma físic.
En aquesta línia Najat, va explicar com és de cert, que quan et negues a la teva pròpia veritat, es reflecteix en el teu cos. En el seu cas, el llenguatge va ser un mecanisme de supervivència. El llenguatge ens permet contar-nos fins que la realitat deixa de fer tant mal. Va incidir en la importància de la lectura, de com en el seu cas li va donar moltes eines per poder viure i continuar. També va destacar la importància de les persones, sempre hi ha algú que et dona aire, esperança, en situacions d’ofec, com les seves professores. Pilar, va parlar de resiliència, de quan algú t’acompanya, t’entén i sent, i de la importància de trobar gent que et permet construir-te.
Pilar va afegir la importància de saber escoltar-se a un mateix, per a poder-se expressar. Quan no tenim control de què ens succeeix, busquem alguna cosa que ens doni aquest control. Sovint vivim i estem tant en fora que no ens interroguem, que no ens permetem sentir. Quan una persona és més conscient del que li està passant, quan s’acosta més al que està sentint, la situació millora. En moltes ocasions és la por a la nova experiència el que ens fa sentir en un abisme, fa saltar les alarmes. Inunden els sentiments, et quedaràs sola, et rebutjaran els altres. No és una zona de confort, perquè no estem bé en ella, és una zona coneguda, i per això no marxo, no canvio.
La conversa va donar pas a les aportacions i preguntes del públic, que van allargar l’especial trobada entre literatura i psicologia. Entre ficció i realitat, separades per una línia sovint inexistent.
L’activitat literària es va dur a terme gràcies al projecte, Llegim en valors. Una iniciativa de la Fundació Antigues Catalanes (FACC), que compta amb el suport de BBVA i la col·laboració del Servei de Biblioteques de la Direcció General de Promoció Cultural.
