La frase del mes, George Sand

Comparteix

La intel·ligència busca, 
però qui troba
és el cor.



Les paraules del mes d’agost són de l’escriptora Georges Sand, pseudònim d’Amandine Aurore Lucie Dupin, baronessa Dudevant, novel·lista francesa del moviment romàntic que va portar una vida allunyada dels convencionalismes i va tenir nombrosos romanços que van escandalitzar a la societat parisenca. 

Sand va néixer a París, l’1 de juliol de 1804, filla d’un oficial de l’exèrcit francès anomenat Dupin que descendia del rei August II de Polònia. Va passar la major part de la seva infància en el camp, a Nohant, i va estudiar en un convent de París. Al 1822 es va casar amb Casimir Dudevant, un ric hisendat, però no va trigar a avorrir-se i abandonar-ho. Al 1831 es va traslladar a París i es va unir a un grup de distingits artistes, entre els quals figuraven el novel·lista francès Honoré Balzac i el compositor hongarès Franz Liszt. Es va fer famosa tant pels seus escrits com pels seus romanços, especialment per la seva relació amb el poeta francès Alfred de Musset i amb el compositor polonès Frédéric Chopin. Amb aquest últim va realitzar un viatge a la illa de Mallorca, a la vila de Valldemosa, que pel seu hivern càlid i sec convenia al compositor i que va narrar en Un hivern a Mallorca (1841). 

Sand va ser una escriptora enormement prolífica que expressava en les seves obres una profunda preocupació pels problemes humans i els ideals feministes. Va escriure les seves dues primeres novel·les en col·laboració amb el novel·lista francès Jules Sandeau, publicades sota el nom de Jules Sand. La seva següent obra, Indiana (1832), és la primera que signa com George Sand. La seva producció literària es divideix en quatre etapes. Les novel·les del primer període (1832-1836), com Valentine (1832) i Lavinia (1833), eren idealistes i romàntiques. De la mateixa manera que Indiana, exaltaven l’amor lliure de les traves imposades pel matrimoni convencional. El segon període (1840-1848) es caracteritza per novel·les com Consol (1842), on exposa els seus ideals socialistes i humanitaris. 

Després de la Revolució de 1848 es va retirar a la seva casa de camp de Nohant, on va escriure les novel·les del seu tercer període (1848-1860), basades en la vida campestre, entre les quals destaquen François le Champi (1848) i La petite Fadette (1849). Les seves últimes novel·les, que suposen una volta a qüestions socials de caràcter més ampli, estan considerades el millor de la seva producció. Entre aquestes cal destacar El Marquès de Villemer (1861) i Jean de la Roche (1860). Al 1854-1855 apareix la seva autobiografia, Historia de mi vida, i al 1873 Contes d’una àvia, una col·lecció de contes escrits per als seus néts. George Sand va morir a Nohant, el 8 de juny de 1876. Encara que les seves novel·les van ser molt llegides en vida de l’autora i van exercir una forta influència en els joves escriptors, a poc a poc van perdre popularitat. 

A la Biblioteca trobaràs

Lavinia / George Sand. Periférica, 2011
La Petite fadette / George Sand. Gamier-Flammarion, 1967

També et pot interessar