La frase del mes, A.S. Neill

Comparteix

Prefereixo que una escola
produeixi un escombraire feliç
abans que un savi neuròtic.

La frase del mes pertany a l’educador escocès Alexander Sutherland Neill, doctorat honoris causa per la Universitat d’Edimburg, reconegut com un dels pedagogs més importants del segle XX i fundador de l’escola Summerhill, considerat un dels centres pioners de l’educació en llibertat.

A.S. Neill, després d’una infància i adolescència un punt erràtica pel que fa a estudis, va alternar diverses feines tant en educació com en periodisme, abans i després d’anar a la Universitat d’Edimburg, on el 1912 va graduar-se en Literatura anglesa. Ja a la universitat escrivia articles crítics amb el sistema educatiu en el diari estudiantil que editava. Durant la Primera Guerra Mundial va treballar en dues escoles diferents, la Gretna Green School, que va dirigir, i la King Alfred, del pedagog John Russell, on va xocar amb el punt de vista pedagògic de la direcció.

A.S. Neill ja explica en els seus escrits com en general havia anat trobant resistències al seu plantejament molt més relaxat, de vegades lúdic (explica com s’enduia els nens a pescar…) i poc autoritari de l’educació escolar. El 1921 va fundar amb uns amics intel·lectuals alemanys una escola progressista, l’Escola Internacional, a Dresden (Alemanya). Ja a Anglaterra, el 1924 va fundar l’escola de Summerhill -prenent el nom de la finca- a la vila de Lyme Regis, a la costa de Dorset. Tres anys més tard l’escola es trasllada a Leiston, Suffolk, on roman amb el mateix nom fins a l’actualitat. 

La seva relació amb Wilhelm Reich, amb qui s’havia psicoanalitzat, influeix d’una manera molt evident en el seu plantejament pedagògic. El concepte d’autoregulació, segons el qual és el mateix organisme qui lliurement es va desenvolupant en relació amb el seu entorn, implicava la necessitat de la llibertat. En la línia de Rousseau, creu en una certa bondat innata de les persones, i que un context d’infància feliç farà que sorgeixi aquest instint cap a la cooperació i la convivència. A.S. Neill, doncs, funda l’escola de Summerhill sobre els principis de la llibertat, l’autorregulació i l’autocontrol. Quant a didàctica, no va ser mai una gran preocupació d’A.S. Neill; de fet ell mateix confessava que les classes a la seva escola eren força tradicionals. En canvi, el preocupa molt que l’escola sigui una veritable democràcia, on els nois i noies decideixin les normes i les sancions i siguin lliures d’anar o no a classe. Només el benestar i la llibertat dels altres, del col·lectiu, expressades a l’assemblea, podia limitar aquesta llibertat, que, això sí, no esdevenia llibertinatge. En aquest punt Neill va haver d’aclarir sovint que aquest respecte havia de ser mutu, i que per tant la llibertat no implicava que calgués deixar, per exemple, que un nen molestés els adults. En aquest cas els adults han d’indicar al nen que no tenen res contra la seva manera d’expressar-se, però que no volen que els destorbi.

Contràriament al que molts dels seus detractors predeien, en general la llibertat redunda en una responsabilitat més gran i en unes relacions millors, més genuïnes, entre els infants. I l’autenticitat i la igualtat en les relacions -especialment, entre adults i infants- allibera els infants de l’autoodi i de la manipulació, que són conseqüència d’una educació que reprimeix les necessitats i els desitjos i imposa un sol punt de vista, el de l’adult.

Viure en família. Jordi Vies.

A la Biblioteca trobaràs

Análisis del carácter / Wilhelm Reich. Paidós, 2005
El Amor a la vida: conferencias radiofónicas / Erich Fromm. Paidos, 1985
L’Art d’estimar / Erich Fromm. Edicions 62, 1997
La Vida auténtica / Erich Fromm. Paidós, 2007

Per a saber més

Escola Summerhill (anglès)
La horizontalidad en la educación
Neill y la escuela Summerhill

També et pot interessar