Ahir, arribat de Berlín fa unes setmanes i a punt de retornar a la capital alemanya, després d’un mes de “tour” per mitjans de comunicació presentant la seva darrera obra, “La mentida més bonica” (Proa, 2022), l’escriptor de Saidí, Francesc Serés es va apropar a Tona, i al nostre club lector, gràcies al suport de la Institució de les Lletres Catalanes.
Comunicador nat, tranquil, pausat, ens va endinsar en el paisatge selvàtic i en els personatges que donen vida a la novel·la La Casa de foc (Proa, 2020), en la seva concepció de la literatura i en la construcció de ficcions.
La Casa de foc és un homenatge a la Garrotxa recòndita i a la seva gent, és el desig de deixar constància d’uns anys en què l’autor va viure a la vall del Ser, un enclavament entre Olot i Banyoles. Si el passat és una ficció, Francesc Serés aprofita la seva vida i la seva capacitat d’observació, per a construir una novel·la que contempla el respecte per les coses que ja hi eren, per la tradició i per la creació d’uns personatges pròxims al superherois, amb poders i també amb pors, inherent a la condició humana.
Francesc Serés utilitza la ficció com un mecanisme d’entendre a l’altre. La seva dissertació va recórrer a la fascinació que li suposa el que no sabem sobre la vida dels que ens envolten, a les preguntes sense respostes que es repeteixen al llarg del temps, la felicitat, la infelicitat, el bé i el mal… Va parlar sobre la seva vocació, l’escriptura i l’ensenyament, i va remarcar com la docència és una feina útil, sense intermediaris, per a intervenir el nostre entorn, contraposada a la política, percebuda com una farsa, com una fredor per dins.
La conversa va dur també a parlar sobre la veritat imaginativa de la ficció. En la creació d’històries la mentida no està permesa, perquè si fos així, ningú s’ho creuria. També va ocupar espai en la tertúlia, la novel·la, l’escriptor i el lector. La novel·la com a relat llarg que és, i que intenta explicar la vida, sovint demana certa paciència per part del lector. L’escriptor conti el que conti, ho hauria de fer sense caure en l’avorriment. Sense frivolitzar l’entreteniment, Francesc Serés, va remarcar la importància que el lector s’ho passi bé, que senti que no perd el temps llegint l’obra. L’autor va ressaltar el respecte que sent envers els lectors, pel fet que estan donant diners per adquirir una obra i dedicant temps de la seva vida a llegir-la. En el millor dels casos, fins i tot, tenim la capacitat d’immortalitzar-la a través del record.
